Una altra apoteòsica sessió de ‘Mask Singer’ (A-3 TV). Unes magnífiques audiències. Un programa transversal, blanc, familiar. Però al final del capítol d’aquesta setmana, més que una alegria, vam tenir un ensurt considerable. Sota de la disfressa d’aquest pop, aparentment molt simpàtic, s’amagava .... ¡Pepe Navarro!. Home, televisivament parlant, ha sigut un cop baix. Una mala elecció de personatge. Negra tinta la que porta aquest pop. Molt negra. Per les seves obres els coneixereu, diuen les sagrades escriptures. I les obres televisives de Navarro, les que més han quedat en els espectadors que ja tenim uns anys, són les seves ràtzies depredadores, amb pic i pala, des dels seus platós de ‘Negre pelicà del Mississipí’, sobre l’assassinat de ‘les nenes d’Alcàsser’. O sobre ‘el segrest de la farmacèutica d’Olot’. ¡Ah! Aquelles sessions televisives que protagonitzava i impulsava van ser terrorífiques i canalles. Em van passar totes pel cap quan el vaig veure sortir de sota la disfressa d’aquest pop, tan aparentment simpàtic.