He assistit en silenci a la penúltima moguda setmanal sobre el procés: les converses dels telèfons punxats per ordre del jutge. Paisatge de fons, sempre TV-3. Pilar Rahola demanant-li a David Madí que es mogui perquè li donin més protagonisme a la seva notable tasca d’activista a TV-3. Tatxo Benet (Mediapro) demanant-li a David Madí que acceleri l’emissió dels seus reportatges a TV-3 per anar escalfant la parròquia. ¡Ah! Res nou sota la capa del cel. Els que portem anys en aquest ofici ja sabem el que cal fer per prosperar a TV-3. En temps de Pujol el factòtum era Prenafeta. Calia acostar-s’hi, per exemple a través de la Fundació Catalunya Oberta. T’ungien amb els sants sagraments de la causa. Et garantien les llenties i la visibilitat en els molts mitjans que controlen. I passaves a formar part de la colla. L’encara director de TV-3 Vicent Sanchis ho sap bé. Va sortir d’aquí. Naturalment no estic parlant de periodisme. Això és una altra cosa. És una barreja d’activisme, fanatisme, política entesa com a religió i negoci. No creguin que tot això és patrimoni exclusiu de la nostrada colla. A TVE, si tens accés al monclovisme, prosperes a una velocitat sorprenent. Conec casos meteòrics, tant en temps de González – la ‘bodeguilla’– com en els d’Aznar –passar per la FAES era un bon impuls–, també amb Rajoy, o amb Sánchez. ¡Ah! El periodisme es mor. L’estan matant les consignes, l’obediència i les llenties.