Després de la nit que he passat els puc assegurar que conec més Wisconsin que Ripoll. Ha sigut tremend. La cobertura televisiva de les eleccions nord-americanes que ha fet Ferreras a La Sexta ha sigut de rècord Guinness. Va començar a les 22.30 hores de dimarts i va acabar a les 14.00 hores de dimecres. I sense moure’s del seient. Era al seu plató de San Sebastián de los Reyes (Madrid) però li van fer una escenografia en 3D de la Casa Blanca, i semblava incrustat al despatx oval.  ¡Ahh! Va ser un cop molt espectacular.  Acaba d’advertir Quique Peinado a ‘Zapeando’ que l’únic que lamenta és que Ferreras no sortís amb barret texà i enarborant un llaç d’aquells dels cowboys dels ‘rodeos’ del Far West. Cridava en les seves múltiples connexions amb els Estats de la Unió: «¡Pennsilvània! ¡No m’oblido de Filadèlfia! [...] ¡Wisconsin! ¡Què passa amb Wisconsin!»  ¡Ahh! Wisconsin. Ho repeteixo, després d’aquesta nit, conec millor Wisconsin que Ripoll. Jon Sistisga (‘Estados desunidos’, segona entrega, M+) també va ser allà. Concretament a Kenosha, localitat al sud de Milwaukee, fronterera amb Illinois. Allà la policia va engegar l’agost passat set trets per l’esquena al ciutadà afroamericà Jacob Blake. Allò no només va incendiar Wisconsin: van cremar tots els Estats Units. És el que ha aconseguit Trump: un país completament dividit.