Recta final de la sèrie ‘Patria’ a HBO. Acaben de penjar el setè capítol. La setmana vinent, l’últim.  El conflicte, la tragèdia, se centra ara dins d’una mateixa família. La família de la Miren, mare de l’etarra Xose Mari que va assassinar el Txato, i mare també de l’Arantxa, la filla que es posiciona contra el terrorisme assassí. El paper de la Miren adquireix en aquest tram final de la sèrie una importància decisiva. L’interpreta amb extraordinària intensitat l’actriu Ane Gabarain. Està que surt de la pantalla del televisor. Dura, turmentada, malhumorada, intolerant, intransigent, menyspreadora..., amb l’empresonament del seu fill viu instal·lada a la bombolla de l’odi. Al capítol cinc, després que la Miren assisteixi al casament de la seva filla Arantxa, es produeix una escena tremenda amb el seu marit. Arriben a casa després del casament. A la Miren li surt foc pels queixals. Segons ella aquest casament mai s’hauria d’haver produït. Per a ella, l’Arantxa s’ha casat amb «un que no és dels nostres». Tot i que és nascut a Euskadi, s’anomena Hernández. I la Miren esclata: «Aquests estan fora de lloc. Poden ser amables i educats, però es nota que no són d’aquí. Aquesta manera de parlar, aquests gestos..., ¡si fins i tot masteguen diferent! ¡I a sobre tindrem un net que es dirà Hernández! ¿Què hem fet malament? ¿Per què ens ha sortit una filla tan torçada?». ¡Ahh! Aquesta escena és la síntesi d’una cançó que posa els pèls de punta. Aquí a Catalunya, lamentablement, comença a ser-nos familiar aquesta melodia.