Després de la sentència absolutòria de l’Audiència Nacional sobre el major Josep Lluís Trapero, he seguit amb gran interès el clima de satisfacció generalitzada que s’ha produït a TV3. En gairebé tots els programes de la casa, des d’‘Els matins’, els ‘TN’, el ‘Tot és mou’, fins a les matinades del ‘Més 324’, l’alegria és evident. El punt de sarcasme de ‘Polònia’ també va contribuir amb un ’esquetx’ formidable en el qual van escenificar Trapero  (Pep Plaza) servint a Pérez de los Cobos (David Olivares) la sentència en una olla, perquè se l’empassés sencera, i dient-li que no s’aixecaria de la taula fins: «Que no t’hagis menjat tota la merda que vau llançar sobre mi». I que anés engolint, sense patates ni res «l’atestat en el qual m’acusàveu de cooperar amb el govern independentista». ¡Ah! Precís esquetx. No només és humorístic, és demolidor. Efectivament. La sentència és claríssima respecte a això: el major Trapero no es va posar d’acord amb els que lideraven el procés independentista, ni va recolzar els seus actes, ni va posar els Mossos al seu servei. I és aquí, precisament, on sorgeix l’apassionant singularitat del  ‘cas Trapero’. L’enorme alegria que sacseja joiosament TV3 –el gran artefacte de propaganda independentista per excel·lència– resulta que es produeix per una sentència que el que certifica és que Trapero no recolza la independència. ¡Ahh! Sembla una incongruència.