A-3 TV emet ara en obert la sèrie Veneno, creada i dirigida pels Javis, sobre la vida de Cristina Ortiz, nascuda a Adra amb el nom de Joselito. He vist els capítols que han sigut oferts prèviament a la plataforma Atresplayer. És un treball descarnat, perquè tremendament descarnada va ser la vida de La Veneno, això és indiscutible. El seu retrat és demolidor. Al capítol 2, hi ha un instant en què la Valeria, la jove que s’està iniciant en la transsexualitat i que està escrivint la seva vida, li pregunta: «Cristina, ¿què recordes de la teva infància?». I la Cristina contesta: «De la meva infància a Adra recordo, amb 7 anys d’edat, la primera vegada que em van dir maricon». Aquestes escenes de la seva infància i primera joventut a Almeria són terribles. Bàsicament la sèrie s’endinsa en el procés de la transsexualitat com a late motiv. Vol ser, i ho és, un document de denúncia davant la incomprensió, les dificultats, i sobretot la intolerància i l’estigma que en bona part de la societat la transsexualitat produeix. A mi m’hauria agradat més incidència en el que va significar la televisió en la vida de La Veneno. Com va ser fagocitada, absorbida i exhibida al món per aquells programes del negre ocell del Mississippi a T-5, i després macabre pelicà a A-3 TV. Aquesta manera de llançar-la a la sorra del circ, com abans es feia en els espectacles mal entesos quan oferien la parada dels monstres per provocar horror, escarni i morbosa atracció en la ciutadania.