El mes de maig passat, en un ‘Sense ficció’ que TV-3 es va inventar, impulsaven la idea que aquí a Catalunya som la pera en matèria científica. Incrustaven en l’audiència la idea que, en el tractament de la Covid, a Catalunya també tenim un fet diferencial que ens distingeix de l’Espanya rústega, analfabeta i ruca. I que ja estàvem a punt de descobrir un elixir que acabaria amb el virus.  «¡Aquesta és la història d’un medicament que ens pot salvar!», emfatitzaven amb una barreja de fastuosa grandiloqüència i vergonyosa irresponsabilitat. Aquí els ho vaig explicar. El vaig titular ‘Maravillas de TV-3: ‘ficció’ en el ‘Sense ficció’. Van utilitzar com a gran protagonista d’aquest projecte d’un fantàstic elixir l’epidemiòleg Oriol Mitjà. Eren aquells dies en què TV-3 el tractava com si fos el Brad Pitt de la investigació antivirus. Li feien contínuament gloriosos massatges en forma d’entrevistes. Naturalment tot això era orquestrat pel poder polític de la Generalitat. TV-3 complia ordres i Mitjà es deixava utilitzar en aquesta voràgine tramposa, mediàtica i política. Alguna vegada li vaig escoltar dir, amb la boca petita això sí,  «m’estan pressionant perquè doni resultats». O sigui, que aquest estimable epidemiòleg ja s’estava adonant que tota aquella felicitat televisiva, tot aquell protagonisme, era perillosíssim. Vaig acabar el meu article del maig plantejant una reflexió:  «Aquest bon epidemiòleg sembla que ja està descobrint el que passa quan els científics es deixen utilitzar pels polítics».