TVE-1 ens presenta ara una producció, amb pretensions de sèrie històrica, titulada ‘Inés del alma mía’. Es basa en una novel·la d’Isabel Allende. El producte ha costat vuit milions d’euros, un milió per capítol. Un cost d’aquest calibre, de diners públics, mereix veure si ha sigut una inversió, o un dispendi. La història passa a mitjans del segle XVI. Una jove extremenya, Inés Suárez, fuig de Plasencia atabalada per culpa del seu avi fanàtic, un veritable cafre digne del Tribunal de la Inquisició, que la vol ficar en un convent al crit de «tens els cabells vermells com un dimoni... ¡Ets una prostituta!». Naturalment la Inés fot el camp. Fuig cavalcant abraçada al que després serà el seu marit, un pollastre guapo anomenat Juan el de Màlaga. I al cap d’un temps ell farà les Amèriques, i ella el busca obrint-se camí a cop de matxet des de Cartagena d’Índies fins a Xile. És allà on en els pròxims capítols passarà el gruix de la història, ja que pel que sembla –Inés Suárez va existir realment– es va transformar en una mena de Joana d’Arc de la hispanitat i va lluitar amb l’espasa i l’arcabús contra els indígenes maputxes.