Aquesta carpeta és vermella, repeteixin ¡és vermella!

TV-3 està emetent aquests dies la continuació de la sèrie ‘Merlí’, la nova dimensió d’aquell fantàstic professor de filosofia, Merlí Bergeron (Francesc Orella) que va morir el gener del 2018 –mort televisiva, naturalment– i que ara reneix en pla transgènere, o sigui, en versió femenina, magistralment interpretat per María Pujalte. Aquesta continuació es diu ’Merlí Sapere Aude’. La va estrenar Movistar #0 el 2019. Ara l’ha repescat TV-3. Ho celebro moltíssim. Els recomano aquesta sèrie. És de visió obligada per a tota la família. O sigui, és d’interès transversal, des dels nets –una mica grans, això sí– fins als avis. En el capítol d’aquesta setmana ha ocorregut una situació que mereix elevar-se a categoria. Una lliçó colossal de la professora María. Té lloc a la seva classe de filosofia, a la universitat. Quan veu que falta per arribar un alumne (el jove Pol sempre arriba tard) diu als alumnes presents: farem un experiment, mireu aquesta carpeta. És verda, òbviament, però quan arribi el Pol jo la trauré i us preguntaré de quin color és. I vosaltres direu que és vermella. Així va ocórrer, efectivament. Arriba el Pol, s’asseu i la professora María ensenya la carpeta verda i va preguntant a cada alumne: «¿De quin color és?». I tots responen: «Vermella». Com poden suposar, el Pol mira amb sorpresa els seus companys. No entén res. Però quan li toca respondre a ell, s’ho pensa una mica i acaba contestant també: «¡Vermella! ¡És vermella!». I llavors les rialles dels seus companys se senten fins a l’illa de Fuerteventura. ¡Ahh! Quina bonica lliçó els acabava de donar la professora María sobre la influència, la pressió, la suggestió i l’hipnotisme col·lectiu. Els deia: «La carpeta no és vermella. Evidentment és verda. El filòsof Comte advertia que l’única realitat són els fets. Però aquí hem demostrat com ens deixem influir fins al punt d’arribar a negar-los». I afegia que a base d’una propaganda sistemàtica i repetitiva (va posar l’exemple de l’Alemanya nazi) la gent pot quedar abduïda i acabar negant la realitat. María va concloure la seva lliçó dient-los: «Prenguin nota d’aquesta frase de Kant: ‘L’ésser humà és l’únic animal que necessita un amo per viure’». ¡Ahh! Poder escoltar, precisament a TV-3, aquesta lúcida lliçó de María a casa ens ha semblat un miracle. Ens ha reconfortat molt.

Aquesta carpeta és vermella, repeteixin, ¡és vermella!

El més llegit