Castillo de Jaén. Turó de Santa Catalina. Davant un paisatge d’oliverars gloriosos, es trobava Celia Villalobos fregint uns bunyols. Se li va acostar Florentino Fernández, el còmic. De cop i volta li va amollar: «Tu ja vas deixar de ser aznarista, ¿veritat, Celia?». I ella va contestar: «Doncs sí. Va ser quan va començar a ficar-se amb Mariano. Mira, va l’Aznar i nomena Mariano pensant que ell continuarà sent al darrere, en una cadireta, dient-li: ‘¡Ara per aquí! ¡Ara per allà!’... No, no. Hi ha una cosa fonamental en política: quan te’n vas no pretenguis que el que et substitueixi faci el que tu vols, perquè el que farà és llançar cendra sobre els teus passos». I, mentre deia això, els bunyols se li anaven quedant completament ennegrits. O sigui, la senyora Celia es va posar a cuinar en la tele i li va sortir un Aznar socarrimadíssim. És interessant això d’acoblar la política amb la gastronomia. En surten plats sorprenents. Aquesta frase que ha adreçat a Aznar («El que farà el teu substitut és llançar cendra sobre els teus passos») segurament és un bon dibuix del que va passar en el PP en l’última època marianista. No obstant, aquest Masterchef celebrity deu estar gravat fa molts dies. Amb el lleig assumpte del cas Kitchen, ara la cendra està sobre els passos de Mariano, El Barbas, com allà el citen. ¡Ahh! Quins cops té la gastronomia política.