A vegades, molt rarament, en política es produeix un miracle. Va ocórrer a Liarla Pardo (La Sexta). Cristina Pardo va entrevistar el diputat del PSOE Agustín Zamarrón, la criatura més longeva del Congrés. I Cristina, que buscava una mica de sal i pebre, li va demanar que digués alguna cosa, que oferís un mos saborós, sobre el complicat moment polític que està protagonitzant una altra diputada i prodigiosa youtubera del PP, Cayetana Álvarez de Toledo. ¡Ah! Zamarrón va exclamar: «No, no, contra ella no pronunciaré ni un epítet». Efectivament. No només no li va llançar ni un sol perdigó, sinó que hi va tenir paraules d’elogi i agraïment. «És una persona de grans qualitats. Com a polític i com a sanitari (Zamarrón és metge) agraeixo el seu suport, tan aïllat dins del seu partit, a l’eutanàsia. Mereix el meu reconeixement». I sobre la difícil situació de Cayetana en el PP, Zamarrón, amb deliciosa erudició, va recitar de memòria aquells versos del poeta Luís Fernández Ardavín, quan deia: «El que estaba ayer arriba viene a estar luego debajo / Es eterno este trabajo y no tiene acabamiento / ¡Memento!». ¡Ahh! En el món de la política això d’Agustín Zamarrón és una raresa colossal. Les dagues voladores i hipòcrites circulen amb intensitat sobre polítics il·lustres, uns contra els altres; no obstant, el diputat Zamarrón té la valentia d’elogiar Cayetana  perquè ho creu de justícia. Tot i que sigui la seva enemiga política. Prenguin nota la resta de senyories. És exemple de joc net i honestedat.