I Vicent Sanchis va arrencar l’entrevista a Carles Puigdemont dient-li, en to de disgust molt gran: «¡Com és que ho van fer tan malament!». ¡Ahh!  Quina amargor hi havia en aquesta arrencada de Sanchis.  És natural. Aquesta vegada l’encara director de TV-3 ens ha ofert un recital que resumeix perfectament l’essència del seu càrrec. És la radiografia de per què el van posar a dirigir el gran artefacte. I davant el desastrós desenvolupament del procés, el seu dolor és inqüestionable. «¿Per què ho van fer vostès tan malament?» Efectivament. Amb com ho estic fent jo de bé a TV-3 –deu pensar Sanchis– que l’he transformat en el gran aparell d’agitació i propaganda, i van vostès i no ens porten a Ítaca ni res. ¡Ahh! Quina decepció la de Sanchis. El que li va fer a Puigdemont no va ser una entrevista. Va ser una manera d’esperonar-lo. D’atiar-lo. Ho va fer amb tacte i elegància, això sí, però podríem dir que li va estar cantant la canya tota l’estona. Li deia: «¿Ningú havia pensat en la situació que es produiria?». O sigui, ¿com és que no estaven preparats? I més endavant, amb dolor a la cara: «Es fa el referèndum, es proclama la república... I després... ¡un gran desconcert, una angoixa absoluta!». ¡Ah! Semblava que li estava dient a Puigdemont que li va faltar coratge.