No sé quin premi és millor: guanyar Masterchef (TVE-1) o trobar l’amor. ¡Ahh! Des del meu punt de vista, estrictament televisiu, la concursant Luna ha sigut la gran dinamitzadora d’aquest xou gastronòmic. Alegre, enginyosa, xerraire, eixelebrada, sempre desbordant en simpatia... aquest caràcter seu els ha servit a tots amb safata el que la televisió necessita: que nosaltres des de casa ens preguntéssim cada dilluns: ‘¡A veure quin xafarranxo muntarà avui la Luna! ¡A veure si ja es fa un petó amb l’Alberto i es cargolen!’. Efectivament. La història d’amor entre el català Alberto i la canària Luna ha sigut moltes vegades el més entretingut d’aquest blanc concurs. «No et posis darrere meu, amor. No puc deixar de mirar-te i m’agafarà torticoli», deia fent alegres posturetes. I al final, quan els van preguntar ¿què hi ha entre vosaltres?, tots van es van posar a cridar «¡Que es facin un petó!» i ells ens van regalar un bonic pinçament lingüístic. Això a l’audiència sempre ens entendreix molt. Que Masterchef serveixi per trobar el pollastre o la colometa de la teva vida és molt millor que haver de passar pel berenador de First Dates. Masterchef proporciona més popularitat, i és molt més divertit.