A la quarta temporada d’‘El Ministerio del Tiempo’, que La 1 va estrenar el 5 de maig passat, hi ha un personatge que no parla, però és present a tots els capítols. En realitat, no forma part del repartiment, sinó del decorat, però la seva influència en la factura de la nova tanda de capítols és tal que mereixeria aparèixer en els títols de crèdit. Es tracta del lloc on s’han rodat les seqüències que tenen lloc en aquest ministeri secret. Pel seu disseny i ambientació, la localització amb prou feines va necessitar ornaments ni attrezzo per evocar el viatge en el temps. Semblava feta a mesura, com si ella mateixa compongués l’argument d’un episodi de la sèrie.

La intrahistòria de la nova temporada d’‘El Ministerio del Tiempso’ està marcada per la bona estrella que sovint acompanya els projectes que veuen la llum sense pressions estranyes i en què l’atzar fa costat per convertir la necessitat en virtut. Per conèixer els detalls cal creuar les portes del temps, com en la ficció, i viatjar un any enrere.

Títol de culte

A la primavera del 2019 ‘El Ministerio...’ es pansia en uns llimbs impropis per a una producció erigida en un títol de culte, després de tres temporades d’aplaudiments i premis. L’últim capítol s’havia emès el novembre del 2017 i en l’horitzó no hi havia senyals que convidessin a pensar que tornaria, tot i que la seva incorporació al menú de Netflix, que ara ha heretat HBO, mantingués viu l’interès del públic. «Diàriament em tocava respondre, de mitjana, un centenar de missatges de seguidors, que continuaven veient la sèrie i volien saber quan tornàvem», recorda Javier Olivares, ‘showrunner’ d’‘El Ministerio...’. A Change.org es van arribar a posar en marxa diverses campanyes demanant més episodis.

Olivares reconeix que mai va apostar per la continuïtat de la seva creació, tot i que tampoc la va donar per descartada. Fins que un bon dia, a mitjans de l’any passat, va rebre una trucada de TVE anunciant-li que havia canviat la direcció de continguts de la cadena i el nou equip s’havia posat les mans al cap al descobrir que una de les joies de la casa estava dormint el son dels justos. Volien una altra temporada i la volien ja.

Conjuminar noves trames no era un problema per algú que, com ell i el seu equip més pròxim, viuen aquesta sèrie com una aposta personal. El desafiament que afrontaven no era creatiu, sinó tècnic: l’estudi on van ambientar les temporades anteriors el van desmuntar després de l’últim rodatge i ara no tenien temps ni pressupost per crear un nou decorat artificial.

Edifici abandonat

Aquí és on irromp l’atzar. Per casualitat, Jorge Fernández de Soto, director d’art de la sèrie, va recordar un vell edifici abandonat de Ràdio Nacional situat als afores d’Arganda, a 30 quilòmetres de Madrid, on havia rodat seqüències d’altres produccions i va pensar que podria ser la solució al problema que tenien entre mans. Va acompanyar Olivares i el director, Marc Vigil, a conèixer el lloc i el que van trobar no va ser una cosa per sortir del pas, sinó una autèntica revelació. Semblava que aquesta localització els hagués estat esperant des que es va escriure la primera línia del guió de la sèrie.

Dissenyat el 1949 per Diego Méndez, un dels arquitectes del Valle de los Caídos, l’edifici va ser inaugurat el 1954 perquè la ràdio pública emetés des d’aquí el seu senyal d’ona curta. El logotip de l’emissora que presideix la façana tapa una àguila imperial, però l’interior manté a la vista l’estil ostentós de les construccions franquistes i l’aire retrofuturista de la decoració de l’època.

Cada racó semblava suggerir la localització d’una seqüència de la sèrie i només calia passar-hi un drap per treure la pols i començar a rodar. La vella biblioteca del centre, plena de llibres de radiofonia, era ideal perquè Irene, Alonso de Enterríos i Ernesto fessin les seves reunions; el despatx del director demanava a veus que s’hi instal·lés Salvador Martí; la sala de màquines, ocupada per dos motors gegants, era perfecta per posar-hi les portes del temps. «Aquest lloc ens ha permès potenciar infinitament el caràcter visual que van tenir les temporades anteriors», reconeix Olivares.

Exteriors

Si ‘El Ministerio...’ era una sèrie d’exteriors, la quarta entrega ho és encara més, amb seqüències rodades en entorns com el palau de Riofrío i la Granja de San Ildefonso (a Segòvia), el castell de Guadamur (Toledo) o el madrileny Museu del Prado. Per aquestes estances deambulen aquesta temporada personatges històrics com Felip II, Felip IV, Isabel I, Franco, Picasso, Almodóvar o Josephine Baker, entre d’altres.

El rodatge dels vuit capítols que componen la nova tanda, produïts per TVE, Unça i Globomedia (The Mediapro Studio), va començar l’11 de novembre i la claqueta va sonar per última vegada el 20 de febrer, tres setmanes abans de l’estat d’alarma. Si abans el destí de la sèrie era incert, amb la ‘nova normalitat’ ho és encara més. Però si hi ha una cinquena temporada d’‘El Ministerio...’, almenys el set de rodatge ja està localitzat. En un antic edifici de Ràdio Nacional s’amaga l’esvoranc per on els funcionaris del ministeri es poden colar per viatjar per la història.