De vegades, les comparacions no només no són odioses, sinó que suposen la millor targeta de presentació.«‘The witcher’ i ‘Jocs de trons’ comparteixen mons de fantasia similars on la màgia, les emocions i la lluita pel poder tenen molt protagonisme, així que té sentit que les comparin. Per a nosaltres és un honor que ens relacionin amb un títol que ha fet història», afirmava orgullosa l’actriu britànica Anya Chalotra fa uns dies a Madrid, on va viatjar juntament amb la seva paisana i col·lega Freya Allan per promocionar la sèrie de Netflix, que aspira a captar el públic que va quedar orfe després de l’acabament del llarg serial de HBO.

Tot i que les seves històries són molt diferents, hi ha raons per jugar al joc dels parentius. ‘The witcher’ transcorre en un entornd’ambientació medievalesca on abunden els monstres, els conjurs i les batalles retratades amb cruesa. També hi ha regnes per conquistar, traïcions polítiques, una princesa amb poders sobrenaturals –l’adolescent Ciri, a qui dona vida Allan– i bruixots com la jove Yennefer –personatge interpretat per Chalotra– o Geralt de Rivia, l’atractiu fetiller que protagonitza i dona títol a la sèrie, i a qui posa rostre, port i maneig de l’espasa l’actor Henry Cavill (l’últim ‘Superman’).

Com ‘Joc de trons’, ‘The witcher’ aporta el pedigrí d’un èxit editorial d’escala internacional que, en el seu cas, també va tenir la seva versió en videojoc. Els nou volums de la saga homònima escrita pel polonès Andrzej Sapkowski van captar la fascinació dels amants de la literatura fantàstica per a adults als anys 90. El guió de la sèrie es manté fidel a aquest relat i el seu protagonista manlleva la cua blanca i les faccions pronunciades que mostrava al joc que va editar el 2007 la firma de continguts digitals CD Projekt Red.

Caçador de monstres

Com si fos un caçarecompenses quixotesc i medieval, De Rivia viatja per Continent –l’equivalent al Ponent de ‘Joc de trons’–, dedicat a capturar monstres i desfer greuges. La seva trobada amb la jove fetillera i la púber princesa canviarà per sempre el seu destí, una paraula que és molt present en la sèrie. «‘The witcher’ convida a reflexionar sobre quina part del destí de les persones està marcat i quant d’aquest es pot canviar amb les decisions que prenem», diu Allan, de 18 anys d’edat.

El llançament de la sèrie, que ha vingut precedit d’una potent campanya de publicitat, fa olor de gran aposta de la temporada de Netflix. «Per la mida de la producció, els mitjans utilitzats i la cura posada en tots els detalls, sentim que estem davant d’una sèrie especial que serà recordada», afirma Chalotra, que va passar diversos mesos entrenant-se amb un lluitador professional per afinar la coreografia de salts i dagues que mostra en les escenes de lluita.

Els vuit capítols que formen la primera temporada els van rodar en diferents escenaris de Centreeuropa i les Illes Canàries i la plataforma ja ha anunciat la producció de la segona tanda. «Al final, aquest tipus d’històries enganxen perquè aconsegueixen que t’evadeixis de la realitat. ‘Joc de Trons’ ho va aconseguir. Ara esperem agafar nosaltres el relleu», diu Allan.