Eren les 23.51 hores segons el rellotge d’Al rojo vivio noche electoral. Pedro Sánchez va aparèixer al balcó de Ferraz. Va saludar les masses. I, de sobte, es van sentir crits que clamaven: «¡Amb Iglesias, sí! ¡Amb Iglesias, sí!», i seguidament el cor va afegir un altre sonor missatge: «¡Amb Casado, no! ¡Amb Casado, no!». ¡Ah! Es notava a Sánchez una certa incomoditat. Sense perdre les formes, va advertir: «Bé, deixeu-me acabar. Us veig molt actius. Sisplau, deixeu-me acabar». Al retirar-se del balcó, Ferreras va postil·lar: «A l’abril cridaven: ‘¡Amb Rivera, no!’. Ara criden: ‘¡Amb Iglesias, sí! ¡Amb Casado, no!’. Sembla que és un grup petit. Porten un cartell estrany.  Hi posa  ‘¿Qué pacha?’. I Ferreras va concloure: «No sabem si realment són militants del PSOE». Aquesta advertència és interessant. Provoca un dubte meditable. ¿Eren militants del PSOE els que exigien pactar amb Iglesias?  ¿O eren simpatitzants de Podem que s’havien camuflat a Ferraz per anar escalfant l’ambient reclamant un pacte Iglesias-Sánchez? Una incognita a aclarir.

Precisament, poc després, la periodista Ana Pastor va poder agafarJosé Luís Ábalos i li va deixar anar: «Amb 52 diputats de Vox al Parlament, ¿creu que Sánchez dormirà millor?». O sigui, li va traslladar l’andanada que Iglesias acabava de soltar des de la seu de Podem. ¡Ah! La resposta d’Ábalos va ser un sortir de l’encallador i poc més. El definitiu va ser el seu rictus facial:  va posar cara de, terra, empassa’m.

A Intereconomía TV van escenificar el seguiment electoral convidant al seu platóEspinosa dels Monteros, Esperanza Aguirre, Alejo Vidal Quadras... El seu sentit de la pluralitat ideològica és fantàstica. El presentador Xavier Horcajo, en un moment donat, ens va oferir en directe el bonic recital que estaven fent un grup de mariachis davant la seu de Ciutadans. Horcajo exclamava: «‘Ay, ay, ay, ay, canta y no llores’». Potser Rivera va decidir dimitir després d’haver sentit aquesta estrofa tan mordaç.

Diverses cadenes d’àmbit estatal van ressaltar que l’independentisme a Catalunya continua sense arribar a la majoria; ni tan sols a l’empat. Van posar en pantalla la dada: vots independentistes, 42,59%. A TV-3 van preferir emfatitzar el fet que l’independentisme creix, que també és veritat. Maneres de mirar.