L’única entrevista televisiva al papa Francesc que recordo va ser la que li va fer el periodista israelià Henrique Cymerman el juny del 2014. La va emetre la cadena Cuatro, sense promoció, gairebé d’amagatotis i a una hora intempestiva. Ben diferent va ser la que li va fer Jordi Évole (Salvados). La Sexta s’ha bolcat en l’escalfament de motors. S’ho mereixia. Va ser una trobada d’interès superlatiu. La impressió que és un home bo –que és la que ja teníem– és el que podríem assenyalar com a resum. Un home bo que va ser franc, directe, fins i tot denunciant, amb temes com la immigració (el Papa gairebé es posa a plorar quan Évole li va treure una afilada concertina) o els assassinats sepultats a les fosses comunes. Un home bo que, no obstant, ha hagut d’aprendre que ser Papa de vegades comporta fer equilibris amb la paraula, o amb el silenci, davant temes punxeguts.

Sobre l’exhumació de Franco, per exemple, va preferir fer un passa paraula. Sobre l’avortament, un passar per aquesta corda amb molt de compte. Però quan Évole li va preguntar si al temple hi havia molt mercader encara, recordant-li que Jesús els va fer fora a fuetades, va contestar: “Sí. N’hi ha. Però Jesús els va fer fora per hipòcrites”; o sigui, no per mercaders. ¡Ah! Va ser una ironia papal que lliga amb la resposta que va donar a la pregunta: “¿És anticapitalista?”, i va contestar: “No. Hi ha un capitalisme sa”, cosa que demostra que en aquests sis anys de papat ha après a caminar sobre les aigües, com Jesús sobre el llac Tiberiades.

Va fer diana en la seva síntesi dels quatre pecats capitals que afligeixen l’actual periodisme. Primer, la desinformació, “explicar a mitges les notícies”, o sigui, silenciar el que no agrada, que és una manera de fer trampes i mentir. Segon, “la calúmnia”. Tercer, “la difamació”. I quart, “la coprofília”, és a dir, rebolcar-se a la claveguera en lloc de fer informació neta. Évole li va dir que havia fet una anàlisi precisa. Però li va afegir que a Espanya alguns mitjans que depenen de l’Església ho practiquen. El Papa va contestar: “Els conec. Catòlics de missa i després no paren d’embrutar els altres”.

Va ser lluminosa la seva oposició als que, en lloc de ponts, construeixen murs. “Qui aixeca un mur acaba presoner del mur que va aixecar”. ¡Ah! Oportuna reflexió per al conflicte Espanya-Catalunya.