Comença a la tele la desfilada de candidats. Aspiren a seduir-nos per organitzar les nostres vides i que els donem el control del comandament a distància. Pablo Casado ha aparegut al plató d’Ana Rosa Quintana (T-5). Li han posat un grapat d’escolars, d’entre 8 i 12 anys, per allà escampats, perquè li fessin preguntes ingènues i blanques. O sigui, “deixeu que els nens s’acostin a mi” (Sant Marc 10, 13-16). ¡Ah! Cada vegada que utilitzen els nens per al profit d’un polític, a mi se’m posen els pocs cabells que tinc com escàrpies.
Un nen li ha preguntat qui s’emportaria al búnquer davant la imminent col·lisió d’un meteorit i ha afegit “la família, al marge”. Casado ha contestat: “La meva dona, els meus fills, els meus pares, la meva germana...”. En efecte, la família, al marge. Ben mirat, la pregunta no és forassenyada. De vegades, escoltant el PP i els seus oracles de FAES, sembla que al búnquer ja estan instal·lats.
Una nena estava interessada que li expliqués la diferència entre la dreta i el centre. Casado ha ampliat l’anàlisi. “I l’esquerra, i l’esquerra”, ha assenyalat. I els ha explicat que l’esquerra només mira col·lectius humans i que, en canvi, ell, que és el centredreta, mira persones. I ha recorregut a Cuba perquè els nens quedessin impressionats: “A Cuba, facis el que facis, tots tenen la mateixa casa, el mateix menjar, la mateixa roba. D’allà no poden sortir. ¡I fa 50 anys que estan així”. ¡Ah! Aquesta tècnica és molt bona. La solien utilitzar en les jornades d’exercicis espirituals, quan jo tenia 15 anys. Per comprendre la magnificència de Déu, posar com a contrast el diable és bàsic.
Però la pregunta més iridescent ha sigut la d’una nena que li ha dit: “¿Amb qui no preferiries ser en un ascensor: amb Puigdemont o amb Torra?”. Aquesta ha sigut bona. Ha contestat: “¿Podria ser amb algú pitjor encara? ¡ Doncs amb cap dels dos!”. Efectivament, el catecisme clàssic no fa distinció entre la maldat de Beelzebub i la maldat de Satanàs. Tant és l’un com l’altre. I ha afegit: “Aquests dos s’han portat molt malament. El pitjor és Puigdemont, perquè el busca la policia. ¡Jo el que vull és posar-los en ordre!”. ¡Ahh! Ben mirat, aquest viatge amb ascensor seria de gran utilitat. I més encara si quedessin tancats. No els quedaria més remei que acabar dialogant i pactant com poder sortir d’aquesta gàbia. Que és exactament on som.