Malena Alterio (Buenos Aires, 1974) és una actriu amb una gran vis còmica, tal com demostra en 'Vergüenza', comèdia passada de voltes, però que li està donant premis. I feina: Movistar+ ja n’emet la segona entrega.   

-¿Què destaca d’aquesta nova temporada de 'Vergüenza'? 

-La vida continua avançant per al Jesús i la Nuria. I aquest desig que tenia ella de ser mare i de formar una família es farà realitat per partida doble, perquè a més del nen que adoptaran, que es diu Yusuf i és africà, es queda embarassada. D’una banda, són feliços perquè el seu desig s’ha complert, però de l’altra es troben amb tota una sèrie de problemes inherents a la seva nova condició de pares. Per això, aquesta segona temporada obre tot un nou univers que té a veure amb els fills, l’escola, el model de pares que a ells els agradaria ser i que no són... En aquest sentit es plantegen diversos tipus de pares, els perfectes i ideals i altres que són uns rudes.  

-I el seu personatge, la Nuria, adquireix més presència

.-Li passen coses molt grosses que fan que la seva vida faci un gir de 180 graus. Des del primer capítol es produeix un esdeveniment molt fort i poderós que desestructurarà tot el seu món, i a això s’hi ha de sumar la maternitat i que ella comença sense adonar-se’n a mimetitzar-se amb la seva parella. Així que les ficades de pota no són només les del Jesús, sinó que la Nuria s’afegeix a aquesta incapacitat que té ell de relacionar-se de manera normal amb les persones. Així que quan ella intenti arreglar les coses, l’únic que aconseguirà és embolicar-les encara més. 

“En la nova temporada, el meu personatge, la Nuria, és més reivindicativa, més poderosa i qüestiona la seva parella”

-I comença a qüestionar el Jesús.

-Referent a la paternitat, no a la parella. ¿Quin rol tindrà a partir d’ara cada un d’ells en el seu petit microcosmos? Ser pare et resitua no només al món, sinó també en la intimitat. Així que la Nuria li exigirà molt més a Jesús. A més, hi haurà un desacord sexual entre ells. Al llarg dels sis capítols no s’acaben de trobar en aquest sentit. Però sí que és cert que ella és més reivindicativa, més poderosa.

-La maternitat i la paternitat hi són presents, però no se centra exclusivament en aquest aspecte.-

Només amb el que li passa a la Nuria al primer capítol (que té a veure amb la seva mare), n’hi ha prou per a cinc temporades. I aquí s’havia d’explicar això i molt més en sis capítols. Però no, no s’han volgut centrar exclusivament en els problemes que genera tenir un nadó, perquè per a això hi ha la sèrie de Berto Romero, 'Mira lo que has hecho’, que és fantàstica i sí que s’endinsa en tots aquests factors. Jo crec que 'Vergüenza' està enfocada cap a un altre costat. Que això hi és present, no és que sigui anecdòtic, però el focus i la tensió no estan posats aquí. 

“El focus de la sèrie està en la dificultat que tenen el Jesús i la Nuria per ser normals, perquè són matussers”

-¿On estaria llavors el focus? 

-En la dificultat que tenen el Jesús i la Nuria de ser normals. D’entendre’s i comunicar-se socialment perquè són matussers. Explicat sempre des de l’humor i la incomoditat. La sèrie adquireix sentit des d’aquest punt de vista, a través dels silencis que generen malestar. 

-¿Què ha suposat aquest personatge en la seva carrera? 

-Continuar treballant en aquests moments ja és un regal. Però 'Vergüenza' en concret està sent molt gratificant, no només per la repercussió que ha tingut, sinó perquè he pogut practicar un altre tipus de registre dins de la comèdia. Fins al moment tothom m’identificava amb el meu personatge de Belén a ‘Aquí no hay quien viva’; i no és que en renegui, però necessitava també que se’m veiés d’una manera diferent. 

-L’any passat no va parar de recollir premis per la sèrie

.-La Nuria m’ha donat el Feroz, el Premi de la Unió d’Actors, el Fotogramas de Plata i vaig ser nominada als MiM. Més reconeixement i gratitud jo no puc tenir. 

-¿Quins temes delicats aborda aquesta temporada? 

-Es parla del racisme, del sexe, del complex d’Èdip... És molt fort això últim. Però això m’agrada, perquè hi ha una gran llibertat a l’hora d’abordar aquests temes, que són molt sensibles, però que ens provoquen riure. No sé si a la gent l’ofendran, a mi, sens dubte, no. És igual que 'Els Simpson', que poden ser molt transgressors, però no em molesta que ho siguin. Estem en un moment de massa susceptibilitat que no entenc, no comprenc res del que està passant. Crec que hi ha una cosa que no ens expliquen i que el que volen és que mirem cap a un altre costat, perquè em sembla ridícul que hi hagi tanta animadversió a la comèdia i que la gent estigui tan ofesa per tot. 

-¿L’humor s’està tornant una arma incòmoda? 

-Sí, però d’altra banda, penso: “Bé, això és que està funcionant”. Quan alguna cosa cou, és que alguna cosa està tocant. La missió de la comèdia estaria en el seu punt òptim. Prefereixo pensar en positiu, però crec que en moltes qüestions anem cap enrere. 

-¿Com ha sigut treballar amb Juan Cavestany i Álvaro Fernández Armero en aquesta ocasió? 

-Jo havia seguit des de fora les seves feines, i ficar-me al seu món, als seus caps, és estrany. Però una vegada els vas comprenent, com es complementen... L’Álvaro és més pràctic, té l’ofici de la tele més rodat, i el Juan té aquest univers tan particular i autèntic. En aquesta temporada no han coincidit tant en totes les seqüències, s’han repartit més el bacallà. El camí ha sigut més fàcil perquè tot estava més rodat.

-De totes les situacions que veiem en la sèrie, ¿n’hi ha alguna que li hagi fet més vergonya veure o interpretar? 

-Té a veure amb el personatge de Vito Sanz i amb la seva mare, que interpreta l’actriu María Casal. Sempre juguem a això quan llegim els guions: quina és la seqüència que ens dona més conflicte. I a mi aquesta em sembla tremenda [riu]. Em poso les mans al cap, sobretot perquè el meu pare és actor i si jo hagués de fer-ho, em moriria. ¡Per aquí no hi passo!