La periodista Ana Pastor torna a estirar del fil de la història recent per viatjar fins a l’Espanya dels 90. Ho fa en gran amb l’estrena d’una segona temporada de '¿Dónde estabas entonces?' aquest dijous a La Sexta (22.30 hores) en directe des d’un teatre i amb Zapatero i els Javis entre els convidats.   

¿Preparada per fer un Letterman, com diu vostè?

-David Letterman és la inspiració. Ja m’agradaria tenir el seu talent i la seva experiència. La Sexta és molt de directes i que com tornàvem amb la segona temporada de '¿Dónde estabas entonces?' vam pensar arrencar en directe en un teatre per parlar dels 90. Les setmanes següents ja seran repassant ja any a any com hem fet altres vegades.

-Amb 800 persones de públic i un cartell variat.

–Sí. Tenim l’aforament complet de convidats a la sala vermella dels Teatros del Canal. També he tingut molta sort amb les persones que acudeixen al primer programa. Asseurem junts Javier Calvo i Javier Ambrossi, els Javis, amb l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. També l’exseleccionador nacional de futbol, Vicente del Bosque, amb la jugadora de bàsquet Amaya Valdemoro i la campiona del món d’halterofília Lydia Valentín. I tindrem la cantant Rozalén, a María Galiana, l’actriu de la sèrie 'Cuéntame', a Íñigo Errejón, a Boris Izaguirre, al 'youtuber' Jaime Altozano i alguna sorpresa més que em reservo.

-M’imagino que els Javis i Zapatero parlaran del matrimoni homosexual.

-Segur que surt a la conversa. Ells han fet una apologia meravellosa de la normalitat d’una parella gai. I cal recordar que si des del 2005 tenim a Espanya el matrimoni entre parelles del mateix sexe va ser gràcies que José Luis Rodríguez Zapatero es va presentar a les eleccions generals amb un programa que l’incloïa. Aquella va ser una decisió política que cal reconèixer que si algú la posa en qüestió avui és que tornem molt enrere, més enrere dels 90 sens dubte.  

-Boris durant els 90 sortia a 'Crónicas marcianas’ amb Javier Sardà. I ell explicava que un espai com a aquell, tan crític amb el Govern i amb aquell humor tan corrosiu no tindria avui espai a la televisió.

- Amb Sardà hem gravat una entrevista sobre com es va gestar 'Crónicas' que emetrem més endavant. I un dels moments que jo tinc guardats en la meva memòria és quan sent ministre Federico Trillo li va llançar un euro a una periodista de La Sexta per menysprear-la per una pregunta. I recordo que aquella nit Javier Sardà va començar amb la imatge de l’euro dedicant-li el programa a Trillo i fent una picada d’ullet a la professió. Durant un temps, 'Crónicas' va entaular una batalla política important. Hi havia molta gent que s’informava a través de 'Crónicas’. També nosaltres els preguntarem als nostres convidats per les sèries que veien: 'Médico de familia', 'Farmacia de guardia'... per la música que sonava, en fi, seran uns dijous per recordar, o per conèixer.

-Molta gent jove no ha viscut, per exemple, el terrorisme d’ETA.

-I per tant no posen de relleu el que ha significat el final de la banda, per exemple. Una de les coses que recordem en l’espai és en què hem canviat a millor i aquest n’és sens dubte un exemple. El país va plantar cara a la por i al terrorisme i va guanyar la batalla. En un dels espais parlo amb testimonis sobre el perdó i el rancor.

-També hi ha hagut una evolució interessant en aquests anys en el periodisme.

-Per descomptat. Ara no es passen per alt algunes coses i abans sí, parlo de política, de la Casa Reial, d’empreses...  En el que crec que hem anat cap enrere és en els límits de l’humor. En els 90 es feia cine, música i humor més agut que no genera la controvèrsia que genera ara, com el cas de Dani Mateo i la bandera que acaba arribant als jutjats. Però a mi em sembla que cal remarcar que Espanya és un país increïble i que ho continuï sent depèn de nosaltres. El terrorisme n’és un exemple. En el moment més difícil la gent va dir ja prou. 

-¿I on era Ana Pastor en els 90?

-Doncs jo vaig néixer el 77 així que estava acabant l’escola i al batxillerat. Estudiant i fent-me una mica a la vida.

-¿Per què oblidem tan fàcilment la història recent?

-Doncs és una mica la nostra obligació contextualitzar les coses com a periodistes. I continuar sent crítics. "Davant les mentides i les notícies falses, verificació i dades" I tirar d’hemeroteca perquè els polítics tenen dret a canviar el seu criteri, però ho han d’explicar. És una de les fórmules per entendre el que ha passat o està passant.  

–¿Des que va muntar una 'start-up' veu el periodisme des d’un altre enfocament? 

–No, no el veig diferent. Sí que tinc la responsabilitat, i això sí que és nou, perquè tinc 50 persones contractades, però això és satisfactori. Donar feina a la gent és el que volia fer i per això em vaig ficar en aquest embolic. Afortunadament tenim diversos projectes sobre la taula. I estem fent una cosa que a mi m’interessa molt que és la innovació digital centrada sobretot en les falses informacions i les notícies falses. 

–I diumenge segueix amb més entrevistes en 'El objetivo’.

–Sí. Això és un no parar. Aquest diumenge tenim Manuel Valls, el candidat a l’alcaldia de Barcelona, enmig del tema de la formació de govern a Andalusia i amb l’opinió que té de Vox. Crec que cal treure temps per a tot. Jo dormo molt poc.