Ha tingut bona vista Josep Cuní. Donat que per ara no li donen teca a TV-3 oferint-li programa propi, els ha fet una oferta que sabia que no podrien rebutjar: produir-los un programa, Katalonski, dedicat a buscar criatures per aquests mons de déu que sense ser de Catalunya parlin català. ¡Ah! Aquests temes a TV-3 agraden una barbaritat. Si Miquel Calçada es va passar uns quants anys buscant catalans escampats pel planeta (Afers exteriors); si Ivana Miño convidava persones rellevants dels cinc continents i els submergia a Catalunya perquè coneguessin la meravella de país que hem muntat (Catalunya experience), i si Joan Maria Pou seguia els turistes, tornant-los la visita al seu país d’origen en senyal d’agraïment per haver passat pel Principat (Cases d’algú), ara aquest Katalonski és una altra enginyós intent de buscar la catalanitat universal.
O sigui, i com assegura el subtítol del programa: «¡El món parla català!». ¡Ahhh! El fil conductor d’aquesta aventura lingüística i existencial és un jove islandès, Halldór Már Stefánsson, cantautor i guitarrista resident a Barcelona, que ha fet la seva primera entrega circulant per Nova York i Washington. En un bar de Brooklyn, per exemple, va trobar un ambient katalanoski colossal, perquè estaven fent un Barça-Madrid per la tele (època Luis Enrique) i hi havia molta penya culer celebrant la victòria blaugrana. Bona arrencada, sí senyor: el pancatalanisme, sense el Barça, no seria el mateix. Va trobar després a Washington un professor, i després un estudiant, tots dos jueus –el toc sionista Cuní sempre el cuida de forma devota i delicada–, que també van demostrar saber parlar la llengua catalana amb una fluïdesa, i un fervor, admirables. A casa ens va agradar molt la trobada amb el diplomàtic Jullion Cooper, que va dir que estava molt identificat amb els catalans i la seva relació amb Espanya, perquè, va dir, «teniu una dualitat similar a la dels negres d’aquí». I va afegir: «La vida d’un home negre als Estats Units no és la mateixa que la d’un blanc». ¡Ah! Ésun raonament que deu haver agradat molt en alguns àmbits nostrats: entronca amb la gesta de Rosa Parks.
La idea del catalanisme còsmic no està esgotada. Donat el nombre de polítics fugats o exiliats, a l’actual TV-3 un Katalonski refugiats seria rebut amb gust. Ànim.