Amb tan sols 18 anys va entrar a OT com una de les benjamines dels 16 concursants. Però en tres mesos ha anat creixent com a cantant i com a persona. El plató del concurs era el primer que trepitjava, i ho feia insegura, però es podia apreciar que tenia àngel. Al patir la marxa de Cepeda, un concursant molt important per a ella, va portar aquella pena al plató i va interpretar amb sentiment Procuro olvidarte, i a partir d’aquí l’escenari se li va rendir. Només un fenomen com Amaia ha pogut amb ella.
–¿Tenia clar que guanyaria Amaia, o va pensar que tenia opcions?
–Ho tenia molt clar, perquè m’agradava molt i s’ho mereixia. Ens ho mereixíem tots, però ella és especial.
–Debutava sobre un escenari, ¿com dominava els nervis?
–Era un desastre. Però crec que a partir de Procuro olvidarte em vaig sentir jo i vaig aconseguir el control. Si no, ¡al pou!
–¿Què és el pitjor que finalitzi OT?
–Estàvem en una bombolla, cosa que podia ser bona o dolenta, però anàvem una mica a la nostra bola. No sabíem quina repercussió tenia el programa. Bé, segueixo sense saber-ho encara, perquè no he mirat el mòbil, encara que sembli mentida, i això potser seria el costat dolent.
–¿Quines expectatives té de futur?
–Ara el que em motiva sobretot és fer concerts. És que em flipa. És com tornar a reviure el que hem fet aquí, però millor.
–Quan, a la final, Pablo Alborán se li va dirigir pel nom, va al·lucinar...
–En el xat, Noe (Noemí Galera) em va ensenyar que en un tuit em va posar: «ànima bella», o una cosa així i vaig flipar. Però quan va venir a la gala no me’n recordava, i quan em va dir: «Aitana»…, em vaig dir: ¡Sap el meu nom!. Per a mi és increïble que algú se sàpiga el meu nom.
–Cepeda i tu sou inseparables. ¿Què passarà a partir d’ara?
–Doncs no ho sé, l’estimo molt, el veig superfamiliar i com el meu millor amic. I, quan se’n va anar, era com que m’havien pres algú molt important. I quan el vaig tornar a veure va ser molt guai. I sé que el tindré per sempre, o això espero, i és que ens entenem molt bé.
–¿I a Eurovisió?
–Amb Amaia i Alfred quedarem en boníssima posició, n’estic segura.