Diana Navarro (Málaga, 1978), que ha donat sempre una imatge de cantant de copla profunda i elegant, està sorprenent com una riallera concursant de Tu cara me suena (A-3, 22.10) totalment entregada a la causa. S’ho està passant bomba, diu, i aprenent un munt. Perquè el concurs l’està ajudant a seguir recorrent el camí que ja ha iniciat en la interpretació.  

–És la sorpresa d’aquest any. Però era d’esperar, després d’haver-la vist imitar tan bé Lana del Rey l’any passat.

–És que m’agrada molt el programa. L’única cosa que em preocupava era compatibilitzar-lo amb la meva gira i amb el projecte del DVD que gravarem al gener. Però quan vaig veure que podia fer-ho, vaig pensar que era el moment de passar-m’ho bomba.

–¿Quan el veia a casa pensava: he d’estar allà?

–Sí. I com que estic en un procés de la meva vida en què vull aprendre i estic formant-me com a actriu, és el programa perfecte.

–De fet, ja ha fet els seus primers passos.

–Em fa vergonya dir: «Soc actriu». Per a mi actriu és Concha Velasco, que és una monstre. Però estic fent un màster d’interpretació per a cine i televisió; he fet un migmetratge, Yocasta, i he participat en Las pesadillas de Alberto Soto, l’opera prima de Miguel Almanza, que parla de com afecta l’assetjament escolar en els que el pateixen i els que el fan. I he fet un petit cameo a Amar es para siempre... És que m’agrada molt aprendre.

–I en aquest concurs no interpreta només vocalment. 

–Però no tinc cap avantatge. Soc cantant dels meus temes, no imitadora. I això d’imitar és molt difícil.