Entre el 1962 i el 1977 el règim franquista va censurar més de 400 cançons en català. A partir d'aquesta contundent dada de la història més negra de la dictadura es construeix 'La cançó prohibida', producció documental que dimarts a la nit estrena el programa de TV-3 'Sense ficció' (21.55 hores), i que descobreix com treballen els censors i com intentaven esquivar-los els artistes catalans.
'La cançó prohibida' compta amb el testimoni de quatre noms destacats de la cançó catalana: Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon i Quico Pi de la Serra, que recorden com actuava la censura amb les seves cançons i els trucs que feien per esquivar-la, i rememoren anècdotes i situacions que van patir: detencions a comissaria, pressions de tot tipus, segrest dels seus discos...
Ovidi Montllor, una vida de pel·lícula
Després de 'La cançó prohibida', 'Sense ficció' ofereix 'L’Ovidi, el making of de la pel·lícula que mai no és va fer' (23.30), documental de TVC, Diagonal TV i Aire de Cinema (dirigit per Vicent Tamarit, exdirector de Canal 9) que descobreix el cantant, actor i poeta d'Alcoi Ovidi Montllor, des del punt de vista de l'actor Eduard Fernández i la directora Rosana Pastor, que es preparen per rodar un film sobre la seva vida.
Una altra de les aportacions del documental és el testimoni de persones que treballaven com a censors de les cançons. Eren els funcionaris del Ministeri d'Informació i Turisme encarregats d'autoritzar o denegar les lletres que els cantants i les discogràfiques els presentaven. També es compta amb la participació d'un ex alt càrrec franquista, Rodolfo Martín Villa, i d'un policia que durant anys va assistir a diversos concerts per fer els informes que explicaven si el cantant s'havia ajustat a les directrius autoritzades o si les havia transgredit i, per tant, si havia de ser detingut, multat o amonestat.
Igualment, el documental compta amb el testimoni del productor discogràfic Claudi Martín i els promotors Joan Moles i Núria Batalla, que van viure també en primera persona aquells anys en què tota activitat artística havia de passar per censura.
El documental inclou documentació fins ara inèdita: les llistes de cançons prohibides, informes dels censors sobre les lletres de les cançons, qui eren els principals censors, documents per autoritzar o denegar la celebració de concerts, fitxes policials dels expedients dels cantautors o informes detallats sobre els concerts. També ofereix documents tan destacats com una carta que la mare de Lluís Llach va enviar al llavors governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, queixant-se que haguessin multat el seu fill. Martín Villa recorda aquesta carta, que el mateix Llach descobreix al documental.
'La cançó prohibida' ofereix nombrós material d'arxiu, com imatges d'actuacions musicals, portades de discos censurats, fotografies o els papers originals amb les traduccions de les lletres que els cantants feien per presentar a la censura.