-¿Què va pensar quan li van proposar encarnar el rei Joan Carles?

-Em va entrar tremolor. Ja havia tingut l'experiència de fer de príncep, a Felipe y Letizia. Són personatges molt compromesos perquè no els pots mirar amb la distància que es mira, per exemple, Enric VIII. La gent té la imatge d'ells molt ficada al cap i és complicat que es cregui que ets aquesta persona.

-A Felipe y Letizia els van ploure els pals per incórrer en la caricatura. ¿N'ha après de l'experiència?

-És clar, encara que jo no em vaig endur gaires garrotades. El to d'aquella sèrie era més romàntic i tenia trets còmics. Sembla que va ser això el que es va criticar. Però la història era molt entretinguda i la va veure moltíssima gent. Aquesta és totalment diferent: un drama històric amb trets tràgics que no deixa lloc a la comèdia. El punt de partida del director era fugir de la imitació, perquè no volia que el públic pensés si els imitàvem bé o malament. Ha sigut un treball més ardu i seriós.

-¿Creu que la Casa Reial es pot sentir molesta amb aquesta minisèrie?

-No ho crec. S'ha intentat reflectir els fets tal com surten als llibres i recuperar una imatge que Joan Carles potser havia perdut aquests últims anys. Ha sigut una persona molt important per a una època d'Espanya molt convulsa. Va aconseguir amb paciència i intel·ligència portar a terme una transició modèlica en què no hi va haver violència, menys l'assumpte del cop d'Estat.

-¿Quina escena li va agradar més gravar?

-Per ser una faceta meva que s'ha vist menys a la televisió, els polsos que tinc amb Arias Navarro. Francesc Orella i jo vam tenir un cara a cara molt bo, ens vam entendre a la perfecció i van saltar guspires.

-¿Ha canviat la seva opinió del Rei després dels últims escàndols?

-M'hi vaig acostar el 2009, quan vam gravar Alfonso, el príncipe maldito. Jo feia de Rei i vaig haver d'estudiar-me'l. Les anècdotes que ha protagonitzat en els últims anys resulten força lleugeres comparades amb tot el que va fer. La seva tasca va tenir tant pes que l'assumpte de Corina o Botswana em semblen anecdòtics.

-Amb tant paper regi, no faltarà a cap recepció d'actors a la Casa Reial…

-No ho sé. A veure què els sembla. Crec que els agradarà, però potser renegaran de la història.

-¿Va passar alguna cosa graciosa en el rodatge?

-Sí. Vam gravar del novembre al febrer en palauets amb molt fred i havíem de simular que érem a l'estiu. Recordo que el director va tallar de sobte l'escena i em va repetir que no volia que imitéssim els personatges. Jo li vaig contestar: «Pedona, però és que et judo que tinc la llengua gelada i no puc adticular paraudla». ¡Amb la llengua congelada semblava el Rei!

-¿I com va la gravació d'El Príncipe?

-Ja hem fet vuit capítols i són demolidors. Hi ha quatre o cinc girs argumentals que et deixen boig. És explosiva. Al meu personatge el fan especialista en comunicació i s'ocupa de les escoltes.

-¿És veritat que té un agent de Hollywood darrere seu?

-Doncs sí. Me'n vaig anar a treballar un mes a Los Angeles i un cercatalents em va dir que tenia una qualitat extraordinària. M'està portant la carrera als Estats Units i de tant en tant em truca perquè vagi a fer càstings.

-¿Es veu com Antonio Banderas?

-El meu problema és que no sóc gaire espanyol i no sé anglès prou bé per poder enfrontar-me a actors nord-americans. Estic estudiant anglès com un boig.