La memòria televisiva d'una generació de ciutadans --els que avui tenen entre 45 i 55 anys-- està condemnada a tenir records, on la imaginació i el mite es confonen amb la realitat, i no gravacions reals, per recuperar els millors moments d'un dels programes que van marcar les seves infàncies de manera més indeleble: Los Chiripitifláuticos. Coses de l'època: en els anys en què s'emetia el programa, que va debutar el 1965 i es va acomiadar el 1974, era costum utilitzar les mateixes cintes magnètiques per copiar a sobre els successius episodis. Així que amb prou feines queden registres de les aventures de Locomotoro, Valentina, el Capitán Tan, el Tío Aquiles, els Hermanos Malasombra, Barullo i la resta de personatges que van omplir d'aventures, humor blanc, cançons naïf i tendresa el popular espai televisiu.
Aquesta carència de documents contrasta amb la vivesa amb què els records del programa es mantenen en la memòria dels seus seguidors. Només s'ha de dirigir a qualsevol nascut entre el 1955 i el 1970 per comprovar com se li il·luminen els ulls a l'escoltar frases com: "Locomotoro, conductor de todo menos del codo"; "hola, señores chicos" --la salutació de Valentina--; "en mis viajes por todo lo largo y ancho de este mundo", sant i senya del Capitán Tan; o cançons com 'El barquito chiquitito', 'La vaca de Aravaca' o 'El burro Perico'. Girs, frases i banda sonora de tota una època.
>> Llegiu la informació completa de Generació Locomotoro a e-Periódico.