Passa poquíssimes vegades, però aquesta setmanaSamanta Villarha trobat a algú encara més friqui que ella (Conexión Samanta, Cuatro). És el cas deSonia, criatura coneguda com laBarbiede Talavera. Tot el seu entorn existencial -vestits, sabates, llit, cuina, paelles, bany, parets, tapisseria del cotxe, etcètera- tot, absolutament tot, és de color rosa. La seva vida és una reproducció exacta de la famosa i sensacional rossa de les indústries Mattel. Ella mateixa és un calc d'aquella nina. O sigui, queSoniaés unaBarbiemaníacade primera. L'exercici deSamantaal voltant d'ella ha estat alliçonador. S'ha vist superada perSoniaen tots els terrenys.Soniali deia, instruint-la en l'art del friquisme posturista, mentre li mostrava unes sabates tremendes, mig pedestal, mig plataforma:«Tot això és molt choni, però m'agrada. Et donaré un consell: les sabates, si no fan mal, no t'estan bé. És molt important que les sabates facin mal». ISamantaflipava sense saber què respondre. O sigui, queSoniaha deixatSamantasense paraules, cosa que té mèrit. ¡Ah! Tant que li agrada a la senyoraVillarerigir-se en protagonista i artista de les històries que ensenya, i resulta que aquesta vegada no li ha quedat cap més remei que xuclar roda a Talavera.

OVELLES.-L'exercici d'Évoled'aquesta setmana (Salvados, La Sexta) ha estat també un cant a la raresa: ens ha ensenyat la importància de ser desobedients. La desobediència civil, enfront dels abusos del poder, pot arribar a ser una arma poderosa. El periodistaIgnacio Ramonetli deia:«El que és legal a vegades pot ser totalment il·legítim. Per exemple: hi va haver un temps en què l'esclavitud era legal». Efectivament. Una cosa són les lleis que aprova puntualment un Parlament dominat pel corró d'un partit en majoria, i una altra el sentit de justícia, que és una categoria superior. D'aquest programa ens ha agradat molt la presentació. Apareix un ramat d'ovelles. Caminen obedients i captives en la direcció que els marca el gos d'un pastor. De sobte, una ovella decideix caminar pel seu compte. S'aparta del submís entorn. Comença el seu camí en una altra direcció. I el gos, i el pastor, descol·locats davant semblant rebel·lia, s'enfaden. ¡Ahh! La metàfora és lluminosa: no els preocupa l'ovella, els preocupa que el ramat sencer segueixi l'exemple i comencin a caminar pel seu compte.