Guillotinant en directe el cantantDani Martín,Pablo Motos(El hormiguero, A-3) ha aconseguit el que pretenia: una audiència superlativa (quatre punts per sobre del seusharehabitual), una enorme excitació a la xarxa i sertrending topicdel dia, que és com la grossa, el cuponàs de la galàxia tuit. La simulació ha estat tan simple com exitosa i efectista. Li van dir aDani Martínque s'agenollés i posés el cap a la base de la guillotina. L'il·lusionistaYunkeva accionar el mecanisme. Va baixar com una fletxa la tremenda i afilada fulla. I ¡patapam!, va quedar el coll seccionat, tallat; el coll deDaniva anar rodant pel linòleum del plató. ¡Ah!Motosi els seus col·laboradors, absolutament estupefactes, van començar a bellugar-se amb gran nerviosisme i es va sentir la veu deMotosque, cridant, va ordenar:«¡Hòstia! ¡Fora, fora, fora!», i van passar a publicitat deixant l'audiència estupefacta i en suspens. Després dels anuncis, va aparèixerMotosdemacrat, seriós, amb un rictus de gravetat molt encertat, i va dir concisament:«Hi ha hagut un error. Demà en donarem les explicacions». I fi. El programa es va acabar aquí. I a partir de llavors, el deliri. Fins i tot la famosa i pintorescaviquipèdiava deixar constància queDani Martínhavia mort. I va ser el suposat difunt qui es va veure obligat a desmentir la seva mort cridant per internet:«¡Estic viu!». Home, arribats a aquest punt s'ha d'advertir que els exercicis de simulació no són nous al llogarret televisiu.
En el món de la premsa, i de la ràdio també, era tradició fer simulacions el 28 de desembre, que és el dia dels Sants Innocents. Eren això, innocentades, generalment divertides. Aquests exercicis han caigut pràcticament en desús. Però la simulació cruenta és un art diferent. L'últim gran impostor que recordo va serPepe Navarro. Una nit de febrer del 1997, en el seu negre programaCruzamos el Mississippi(T-5), va contractar l'actriuRuth Gabrielperquè simulés un aparatós accident al plató, amb sang i gemecs inclosos. Aquí els ho vaig explicar. I ho vaig criticar: va ser un exercici trampós que jugava amb la bona fe dels espectadors, que s'ho van creure i patien. Però han passat els anys. La tele ha aconseguit finalment que el seu índex de credibilitat s'acosti als mínims. Les trampes són contínues. De manera que el xou deMotos avui no passa de circense gamberrada infantil: els nens juguen a la guillotina com abans jugaven a metges de pa sucat amb oli.