Ràpid, demostrant agilitat i bons reflexos,Jordi Évole(Salvados, La Sexta) no va dubtar dijous a aparcar un reportatge sobre la crisi que tenia pràcticament acabat i viatjar immediatament a Euskadi, una altra vegada, per tocar sobre el terreny els primers ressons de la rendició d'ETA. I naturalment, la trobada, la conversa, més interessant, i més esperada, va ser amb el president del PSE,Jesús Eguiguren. I dic esperada perquè va ser precisamentEguigurenqui li va avançar aÉvole, fa exactament un any (Salvados, novembre del 2010), que ETA deixava les armes («Batasuna ha decidit que això s'acabarà. Això no és una opinió, és una dada. Final d'ETA, per Nadal. Ja»). AraÉvoleha trobat unEguigurendiferent. Semblava cansat, esgotat. Li va preguntar:«Escolta, ¿per què t'han donat tanta llenya?».És a dir, ¿per què sempre t'han clavat tantes garrotades? I el polític va contestar:«Doncs sí. Un dia passaré factura al Govern socialista. Les hòsties que m'han donat a mi anaven dirigides a Zapatero i a Rubalcaba». Però el moment més intens d'aquesta trobada d'Évoleamb qui probablement passarà a la història com l'últim negociador, l'últim mediador, va ser quan li va demanar que recordés aquell moment, terrible, amb l'etarraThierry, quan es van trencar les negociacions. Va recordarEguiguren:«Li vaig dir, 'Si trenques la treva et passaràs la resta de la teva vida a la presó'. I ell em va contestar: 'I tu vés-te comprant sis corbates negres'. Me les vaig haver de comprar. A un company, Isaías Carrasco, company de l'ànima, el van matar. Davant de la meva dona».

Aquest nou viatge d'Évolea Euskadi s'emmarca dins del plantejament útil, lúcid, àgil, que la cadena La Sexta ha demostrat després del comunicat de rendició etarra. Aquell mateix dijous a la tarda, el programaAl rojo vivo, que dirigeix i presentaAntonio García Ferreras, va ser l'únic referent televisiu d'informació i d'anàlisi que vam tenir. No es van limitar a incrustar connexions esporàdiques, sinó que van aixecar tota la programació fins a enllaçar amb els informatius. I després, a mitjanit, va tornarGarcía Ferreras amb un altre especial informatiu fins a la matinada. Allà el vam veure practicar un exercici d'allò més sa: el periodisme comparat, l'anàlisi sobre les portades dels diaris que acabaven de sortir de rotatives. Hi va haver tristesa, i vergonya periodística, davant d'algunes portades tramposes i mesquines.