L'objectiu d'Ana Pastor era obtenir una bona entrevista amb el president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, la segona que el controvertit líder conservador islamista concedia a TVE (la primera va ser amb Pepa Bueno, el 2007). I, tenint en compte les felicitacions i lloances que Pastor va rebre ahir per internet, ho va aconseguir: va sertrending topicmundial (tema més comentat del dia).«Impressionant l'entrevista d'Ana Pastor...» «...Ha sigut insistent i valenta».Aquests van ser alguns dels comentaris penjats a Twitter, i recollits per Vertele.com, sobre aquesta espinosa entrevista, en què la directora deLos desayunos de TVEva acorralar un líder que causa desassossec: nega l'Holocaust, promou l'antisemitisme, és un declarat homòfob i enemic de la premsa (des de la seva reelecció el 2009 ha tancat una trentena de diaris i ha empresonat més de 130 periodistes). I té centrals nuclears.
Davant d'un personatge així, i malgrat jugar en camp contrari (l'entrevista es va emetre ahir en directe des de Teheran) i veure's obligada a portar un vel al cap (com mana la llei islàmica), Ana Pastor no es va acovardir i va començar a l'atac, amb preguntes que, malgrat l'afable somriure que Ahmadinejad va mantenir en tot moment, van crear tensió: la situació de Líbia, Gaddafi, la repressió (homosexuals, dones, polítics...) a l'Iran...«¿A Espanya no hi ha oposició?»,contraatacava el president. «Sí, però no són a la presó»,rematava Pastor.
L'assetjament de la periodista de TVE va arribar a tal punt que el mateix president li va recriminar com s'atrevia a qüestionar la política d'un país sobirà. Tampoc aquí es va acovardir Pastor:«A Espanya els periodistes no acostumem a respondre preguntes, sinó a fer-ne».
I en ple fragor d'aquesta tensa entrevista, el detall que, a la tele, val més que 1.000 preguntes: el mocador amb què Pastor es va cobrir per poder fer la seva feina va començar a relliscar i va acabar com un elegant fulard sobre les espatlles de la periodista. En cap moment va fer gest de recol·locar-lo, ni d'abaixar la pressió de l'entrevista. Tampoc el líder iranià va voler adonar-se del cap dret i lliure, que deixava encara més clar qui estava guanyant la tensa batalla dialèctica.
El detall de la periodista sense vel, i desmelenada, davant un Ahmadinejad que responia amb evasives és el punt més comentat de l'entrevista. Però la periodista va assegurar ahir, després del programa i des de Teheran, que en cap moment havia estat conscient que li havia relliscat el mocador, potser, va apuntar, perquè el micro estava pinçat al mocador i el seu pes el va arrossegar. «D'intenció no n'hi ha hagut, no he sigut conscient que m'havia caigut, perquè estava molt atenta per poder escoltar les paraules del president»,va dir a l'agència Efe Pastor, que considera que és una anècdota ja que, va afirmar, el periodista mai ha de ser la notícia, i menys en una entrevista amb un protagonista de tanta importància i en el moment històric en què es produeix.«La meva obsessió és repreguntar, i amb una traducció simultània estava molt concentrada en les respostes, i no era gaire conscient del que passava al voltant», va dr a RNE. Potser és una anècdota per a ella, però la caiguda de mocador de Pastor ha causat estupor a l'Iran i ha provocat les crítiques d'alguns dels sectors més integristes de la societat iraniana.