La veterana periodista María Teresa Campos afronta il·lusionada la nova etapa de '¡Qué tiempo tan feliz!', el programa que Tele 5 emet dissabte des de fa una mica més d'un any i que ha aconseguit un bon nivell d'audiència.

-'¡Qué tiempo tan feliz!' ha complert un any amb èxit d'audiència i, com que va bé, amplien el negoci.

-Sí, a partir d'aquest cap de setmana també sortim diumenge.

-Què es proposen?

-Que segueixi sent pròxim, divertit i familiar. Que tingui molta música i gent famosa. Farem dos grans rotllanes, una cosa que jo ja feia a 'Por la mañana', en què parlarem d'actualitat, del cor, dels reality, perquè a Tele 5 sempre n'hi ha (ara 'Gran hermano', després serà 'OT'), anirem al carrer a fer casaments, batejos i comunions... I tornarem a promocionar la música, perquè surten discos que no es promocionen. El programa és un gran contenidor amb un 'leitmotiv' que és la diversió i acompanyar la gent donant-los una mica de tot. 

-El secret del seu èxit?

-Que hem recuperat el gust per veure coses que es feien a la televisió, que són clàssics de sempre. A mi em passa una cosa molt maca, que els matrimonis em diuen: «Escolta, que ja no sortim dissabte. Perquè ens agrada veure coses que hem viscut junts». Això pel que fa a dissabte. Diumenge, el públic serà diferent. I com que farà més fred...

-I hi haurà més crisi...

-Esperem que n'hi hagi menys. Però com que, desgraciadament, la gent no està per fer gaires despeses, que almenys tinguin la satisfacció de divertir-se dins casa. És el que volem. I que hi hagi un perfil d'audiència més ampli.

-Perquè el seu públic és grandet, no?

-L'espectador del programa de dissabte tenia a partir de 45 anys, però diumenge ens seguirà gent de 35. Tot i que els més joves no miren la televisió, els interessa més internet.

-Més cor; no hi n'ha un excés? 

-Quan es fa un programa de tres hores, un programa contenidor, no es pot deixar la crònica rosa. A més, ens sembli bé o malament, a la gent li agrada. Jo n'he fet tota la vida. El que passa és que cada un ho fa a la seva manera. Anirem assajant coses, perquè en un programa de tres hores se'n poden provar un munt. 

-Sotmetran els seus entrevistats a situacions sorprenents?

-No, crec que va més per la línia de sorprendre'm a mi. Que no sàpiga a qui entrevisto. Jo em passo la vida posant-me a prova (riu). Em diverteix. Com que he entrevistat tanta gent, m'imagino que serà difícil que em posin davant algú a qui no tingui res a dir. Tot i que, no seré prepotent, depèn del dia que m'agafin.

-Té experiència...

-L'experiència almenys em servirà per nedar en l'ambigüitat (riu).

-I vostè quina època recordarà com la més feliç de la seva vida?

-A mi mai m'ha semblat bé això de parlar dels millors anys. De dècades... Cada edat té els seus moments feliços i desgraciats. Per descomptat, les il·lusions són molt importants, i se'n tenen més quan ets jove, perquè tens més expectatives. Però jo ara gaudeixo d'altres coses. Com ara d'aixecar-me a les 10 del matí, una cosa que no havia fet des dels 15 anys. I tinc més temps per llegir.

-I segueix treballant.

-Sí, i sento una cosa molt important: que a la gent l'interessa el que fas, que ho valora el públic i l'empresa que et contracta. Et crea la sensació que no estàs aparcada.

-A més, s'acaba de convertir en la defensora de l'espectador a 'Sálvame...'

-M'ho passo bomba. Amb Jorge Javier Vázquez ja hi havia treballat, i sempre m'he sentit molt reconeguda per ell. I després s'ha convertit en el gran presentador que és, a qui la gent segueix durant quatre hores; amb una gran capacitat de treball i d'innovació; una cosa que no era fàcil, però ell ho ha fet. I la gent s'ho passa bé. Encara que en un programa de quatre hores, ja se sap, hi ha coses que t'agraden més o i d'altres menys... I sí, teníem l'assignatura pendent de treballar junts i s'ha donat l'oportunitat.

-Creu que hi ha d'haver una figura del defensor en aquest tipus de programes?

-Crec que sí, perquè són molt polèmics. Es diuen moltes coses i crec que està bé que el públic tingui l'oportunitat de dir allà ell mateix el que es diu per darrere. Un dia vam arribar a rebre 8.000 trucades... L'única cosa que passa és que, com que jo sóc el missatger, em posen a la boca coses que no he dit, i després diuen que sóc una fanfarrona, que si això i que si allò (riu).