El 17 de gener de 1991 de matinada, els EUA van bombardejar l’Exèrcit de l’Iraq uns mesos després que envaís Kuwait. Així començava la guerra del Golf, una guerra que passarà a la història com la primera guerra televisada. Tres anys després, el món s’encongia al veure les crues i inhumanes imatges que ens arribaven des de Ruanda. Un genocidi en què els mitjans de comunicació van tenir un paper crucial i que vam veure retransmès en directe des de totes les televisions nacionals i internacionals.
L’any passat va esclatar la que serà considerada, segurament, com la primera guerra retransmesa a través de les xarxes socials: parlem de la guerra entre Rússia i Ucraïna.
I avui, el món mira un cop més cap a l’Orient Mitjà i ho fa a través d’una pantalla: el 7 d’octubre, un atac orquestrat pel grup armat Hamàs, que controla la franja de Gaza des del 2007, va revifar per enèsima vegada el conflicte entreIsrael i Palestina i, al voltant d’aquest, que les ‘fake news’ tornessin al debat públic.
Sobre el terreny, el setge de Gaza i les víctimes no s’aturen, mentre que, en l’àmbit digital, la desinformació no deixa de créixer. I, és que, en un conflicte armat, la informació, sigui veritable o falsa, té un gran impacte geopolític. En aquesta guerra, les notícies falses s’han tornat especialment virulentes, amb exemples que van des de la falsa decapitació de nadons per part de Hamàs fins a la difusió d’imatges de videojocs com si fossin actes de guerra reals, i que han circulat fins a la viralitat en les xarxes socials.
Armes del món digital
Armes del món digitalEn l’últim capítol d’‘Un nou segon en el metavers’, ‘Fake news: armes de guerra en l’era digital’, analitzem el paper que estan jugant les xarxes socials en el tractament de la informació que arriba als nostres mòbils. Ho fem amb la periodista Susana Pérez, doctora en comunicació digital i membre de Verificat, la plataforma catalana de verificació de continguts.
Si bé no és un fenomen nou, amb les xarxes socials qualsevol es pot convertir en creador de notícies falses, que es distribueixen de forma gairebé immediata i poden arribar a qualsevol lloc del món.
Manipulació de l’opinió pública, efectes psicològics derivats, influència en la presa de decisions polítiques, polarització de la societat, propagació de l’odi... Tot això són conseqüències de la difusió, intencionada en bona part dels casos, d’informació falsa o distorsionada. «Armes» en forma de post amb finalitats polítiques i informació que suscita més interès perquè la seva cruesa interpel·la als sentiments dels usuaris.
«La veritat és la primera víctima d’una guerra», sentencia Pérez per començar la seva intervenció en el pòdcast, que girarà al voltant dels interessos ocults rere les ‘fake news’ i la capacitat de la legislació per frenar aquest fenomen. «Qui té la informació té el poder», explica. Amb ella parlem també del paper del periodisme davant un escenari d’‘infoxicació’ com a font d’informació verídica.
Consells per evitar les notícies falses
Consells per evitar les notícies falsesPer tancar el capítol, Pilar Enériz explicarà tres eines que poden ser molt útils per verificar informació, com l’extensió de Chrome InVid, SunCast i Google Acadèmic, a més de donar consells per consumir informació el més veraç possible.
A més, Anna Solà analitza quin tipus de tractament s’està fent del conflicte a TikTok i busca bons exemples de periodisme i informació per deixar de banda la simplificació, la comicitat i la polarització d’aquesta plataforma.