4 claus per entendre com t’afecta la llei que canviarà les xarxes socials

Les grans empreses tecnològiques es preparen per fer front a la Llei de Mercats Digitals (DMA en anglès), la regulació pionera amb què la Unió Europea (UE) busca garantir la competència en l’entorn digital i posar fi a les pràctiques d’abús de poder d’aquests gegants corporatius. Aquest dimecres, la Comissió Europea (CE) ha anunciat la llista de companyies afectades. Alphabet (Google), Amazon, Apple, ByteDance (TikTok), Meta (Facebook) i Microsoft hauran d’acatar el nou i estricte reglament o enfrontar-se a sancions multimilionàries que podrien equivaler, en els pitjors casos, a fins al 10% de la seva facturació global. També hauran de fer-ho fins a 22 dels seus serveis, entre els quals alguns com Instagram, Youtube o LinkedIn. Brussel·les els ha donat mig any de marge, fins al 6 de març del 2024, per adaptar-se. Tot i així, la gran majoria ja ha mostrat la seva disconformitat amb una legislació que els obligarà a realitzar importants canvis en la seva estructura que perjudicaran el seu negoci. És per això que ja han mobilitzat els seus advocats i preparen possibles accions legals. «Hi haurà litigis, sens dubte», va anticipar a l’agost Gerard de Graaf, ambaixador de la CE en Silicon Valley, capital tecnològica dels Estats Units i d’on provenen la majoria d’empreses afectades per la DMA. It’s D-Day for #DMA! The most impactful online companies will now have to play by our EU rules.#Gatekeepers are: Alphabet Amazon Apple ByteDance Meta Microsoft DMA means more choice for consumers. Fewer obstacles for smaller competitors. Opening the gates to the Internet🇪🇺 pic.twitter.com/xaTluUfBax — Thierry Breton (@ThierryBreton) 6 de septiembre de 2023 Millores per als usuaris La nova llei de la UE suposarà importants canvis en la forma en què operen les xarxes socials, però també altres branques de l’economia digital com són navegadors web, cercadors, plataformes de comerç digital i de ‘streaming’ de vídeo i àudio, reserves turístiques i sistemes operatius tant d’escriptori com de mòbil. Tot això, ha remarcat el Comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, «significa més opcions per als consumidors». Aquests són els principals canvis que t’afectaran. Més capacitat d’elecció A partir del març, els consumidors tindran més serveis entre els quals elegir. I és que la DMA prohibeix a les grans companyies assenyalades obligar els usuaris a utilitzar només uns serveis específics, siguin els seus o els d’un tercer, ja que entenen que aquesta priorització atempta contra la lliure competència en l’entorn digital. Google, per exemple, paga milers de milions de dòlars a l’any a Apple perquè el seu cercador funcioni per defecte en productes com els mòbils iPhone o els ordinadors Mac. Així, els usuaris podran desfer aquesta decisió i desinstal·lar les aplicacions preconfigurades als seus dispositius. Adeu al rastreig sense consentiment Una altra clau de la DMA és que dificultarà el rastreig de l’activitat en línia dels usuaris i la recopilació de dades personals amb finalitats publicitàries. Així, els gegants tecnològics es veuran obligats a comptar amb el consentiment explícit dels consumidors, cosa que fins ara havien descartat fer de forma voluntària. I això és perquè el negoci de molts d’ells, com Google o Facebook, depèn de la publicitat basada en el comportament dels seus usuaris. Quan se li ho pregunta, l’usuari tendeix a no permetre el seu rastreig, com ja es va veure amb el canvi en les polítiques de privacitat d’Apple. La DMA pot obrir la ferida d’aquestes empreses. A més, la llei també prohibeix que dos serveis diferents de la mateixa empresa (com Facebook i Instagram) puguin intercanviar dades dels usuaris. Interoperabilitat La nova llei de la UE defineix la interoperabilitat com «la capacitat d’intercanviar informació i utilitzar mútuament la informació que s’ha intercanviat a través d’interfícies o altres solucions, de manera que tots els elements de hardware o software funcionin amb un altre hardware i software». O sigui, que els consumidors puguin combinar serveis de diferents empreses. A la pràctica això equivaldria que, per exemple, els usuaris de WhatsApp puguin enviar missatges de text a usuaris d’altres plataformes com Telegram, Signal o iMessage. Tot i que ara sembla difícil d’imaginar, aquest escenari de comunicació horitzontal ja és una realitat des de fa anys en serveis com el correu electrònic. Tot i així, alguns experts apunten que aquesta nova interoperabilitat podria debilitar el xifratge d’extrem a extrem que garanteix la privacitat de les comunicacions en les aplicacions de missatgeria instantània. Preus «més justos» En la seva defensa de la llei, la CE va assegurar l’any passat que les pràctiques anticompetitives dels gegants tecnològics condueixen a «menys innovació, menys qualitat i preus més alts». Hi afegia que amb aquestes accions deslleials «és probable que els consumidors paguin més». Tot i que no hi ha xifres específiques, Brussel·les assegura que posar límit a la concentració de poder empresarial i concedir una competència més gran entre proveïdors de serveis acabarà traduint-se en «preus més justos» a què els usuaris podran accedir. Alguns estudis han suggerit que la DMA podria tenir «conseqüències indesitjades» i hipotèticament perjudicar tant la competència com la innovació.

4 claus per entendre com t’afecta la llei que canviarà les xarxes socials

Brussel·les designa els gegants tecnològics que hauran de complir la normativa antimonopoli

DMA: la llei que busca frenar els abusos de poder de les grans corporacions digitals

El més llegit