BeReal, l’‘anti-Instagram’ a què emigra en massa la generació Z

BeReal, l’aplicació nascuda a França i batejada entre els usuaris com l’‘anti-Instagram’, està arrasant arreu del món a passos gegants. Va ser llançada el 2020, tot i que el ‘boom’ no ha arribat fins a principis d’aquest any, quan va passar de menys de 200.000 descàrregues mensuals a un milió. El creixement segueix en augment, i se situa ara en els tres milions d’usuaris que la utilitzen diàriament. I la corba continua apuntant cap a dalt. BeReal brilla pel seu simple plantejament. No hi ha algoritme (tens tot el contingut disponible i ordenat per hora de publicació, no hi ha una intel·ligència artificial decidint per tu), és molt privada (així que és pràcticament impossible convertir-se en ‘influencer’), i només es pot publicar, com a màxim, una vegada al dia, a través d’un mètode basat en notificacions: a una hora aleatòria del dia, l’’app’ et reclama i, llavors, habilita el període perquè tots els usuaris pugin una fotografia del que estan fent en aquell precís instant. Així, si s’activa la notificació a les 9 de la nit, el teu ‘feed’ s’inundarà de sopars, cuines o d’algun afortunat prenent una copa. Arran de l’èxit de BeReal, les grans preguntes que s’està formulant tothom són òbvies. ¿Tindrà recorregut? I, sobretot, ¿podrà vèncer a la tirania de l’algoritme de Meta? Els grans inversors creuen que sí: recentment, la firma Andreessen Horowitz va invertir 30 milions a desenvolupar-la. I continuen apareixent nous ‘partners’ interessats. Tot i així, les respostes a aquestes qüestions, òbviament, només les té el temps. Però, el que queda clar, és que BeReal està aconseguint capitalitzar la frustració d’una generació que creu que el mercat digital actual és molt hostil, i que enarboren aquesta nova aplicació com la seva bandera. 1. Sense la tirania de l’algoritme Tots coneixem l’algoritme, aquest llenguatge invisible que dicta què veiem i què no veiem a internet. Francesc Boix (@boix a Instagram, on té 97k seguidors, i Francesc Boix a YouTube, on sobrepassa el mig milió), assegura, com a expert en màrqueting digital a l’agència Lateral Thinking, que «actualment, dues o tres empreses privades controlen l’espai públic digital sense cap escrúpol ni humanitat». Afegeix, a més, que «la motivació per crear aquests algoritmes és satisfer inversors, no per donar contingut als usuaris». Per descomptat, el públic no és cec a aquests abusos i, segons un estudi de la universitat nord-americana de Georgetown, el 47% dels usuaris d’Instagram sentien «fatiga» per veure sempre el mateix contingut d’’influencers’ per sobre del dels seus amics. Un cansament que s’ha vist potenciat pels últims canvis en l’algoritme de l’empresa de Zuckerberg, que relega encara més en l’escalada de les prioritats les publicacions dels usuaris anònims que s’amaguen lluny de la fama digital. En aquest caldo de cultiu de malestar sorgeix BeReal, el nou vaixell insígnia en la guerra dels usuaris contra l’algoritme i els continguts prefabricats. 2. Privacitat màxima ¿Vols veure el BeReal d’algú? O explícitament l’ha fet públic, o no tindràs accés a les seves publicacions si no sou amics. ¿Que vols fer el ‘voyeur’ i consumir sense publicar? Tampoc: a BeReal el contingut està bloquejat per a aquells que no participen amb les seves fotos. Aquestes funcionalitats han ressonat molt en els ‘centennials’, una generació que, com Kaitlyn Tiffany sentenciava a The Atlantic, opina que la marca personal està morta i que és millor ser anònima ‘online’. S’ha acabat cremar-se com els mil·lennistes per guanyar notorietat i rellevància social: ara s'estila no ser ningú. Sí, és com a mínim curiós que la reacció davant internet de la generació Z –els nadius digitals– sigui desconcertar-se pels seus horrors. Els ‘centennials’ «saben com funcionen les xarxes socials, són més conscients que són una extensió del jo», afirma Janira Planes, directora de comunicació de Wuolah i especialista en cultura d’internet. Per això, ja no s'estila ser popular, sinó posar barreres a l’exposició. Ho demostren els termes ‘finsta’ (per a Instagram) i ‘candau’ (per a Twitter), que són comptes secundaris sense indicis de la persona que s’amaga rere l’usuari i que serveixen per ser més reals i autèntics davant un grup reduït de seguidors de confiança. Les grans xarxes se n’han adonat i estan canviant per proporcionar aquestes capes de privacitat. Per exemple, tant Twitter com Instagram han desenvolupat eines de millors amics en què el contingut que es comparteix només pot ser consumit pels cercles socials més íntims de l’autor. 3. Filtres i naturalitat Fa uns anys va sorgir el que es va batejar com a Instagram casual, que impulsava utilitzar l’aplicació com un diari de fotografies autèntiques, al natural i sense filtrar, sense artificis. BeReal és, essencialment, això. Les seves fotografies, fetes en doble format, amb la càmera frontal i la posterior disparant-se alhora, s’han de fer des de la mateixa ‘app’ i amb una finestra de dos minuts, així que no hi ha ni ‘staging’ [posada en escena], ni retocs, ni filtres. Aquí ets tu: sense més ni més. «BeReal ensenya una part més genuïna de les persones del nostre entorn», afirma Planes. Les coses més bàsiques del dia a dia, aquestes, que sembla que no són interessants aquí generen conversa. El contingut és natural, qui som de veritat: «Gràcies a BeReal sé que la meva cosina ara està estudiant tancada a casa, per exemple. A Instagram no, allà la veig en un àpat, a la platja...», continua Planes, mentre reforça la seva tesi amb TikTok en el qual una usuària reflexionava sobre el fet que BeReal li havia ensenyat que «tots som una mica més avorrits del que intentem fer veure. Els teus amics no estan constantment fent plans, sinó que són al sofà, menjant una poma, mirant ‘New Girl’. I van fer el mateix ahir. I està bé». 4. Sense ‘influencers’ ni contingut viral «Es fa molt més contingut del que es pot consumir, amb la qual cosa tots estem en una guerra absoluta per captar l’atenció de la gent», adverteix Boix. Per això, com afegeix Planes, BeReal trenca aquest esquema, «és només una cosa, publicada per persones amb confiança, una vegada al dia». Aquí no hi ha ‘influencers’, no hi ha virals, ni gairebé pretensions, només un petit fragment del dia a dia dels teus amics. Tot i així, Francesc Boix creu que aquesta manera de viure les xarxes és encara molt reduïda i la majoria dels comptes continuen consumint contingut ‘mainstream’». Encara que alguns Nostradamus del món digital asseguren que, pel seu plantejament, BeReal podria matar els ‘influencers’, «encara són lluny de desaparèixer», es mulla l’expert. 5. Sense risc d’addicció Ja no hi ha hores mortes de ‘scroll’. A BeReal hi entres, mires les fotos del dia, i en surts. Si tornes a entrar-hi, el mateix contingut: difícil tornar-s’hi addicte. «Hi ha un punt de dependència a la notificació diària», opina Planes, però afegeix que compensa perquè no dediques tant de temps a l’’app’ al llarg del dia. A diferència d’Instagram, aquí l’‘scroll’ és finit. És una ‘app’ de passada, i no, com Boix defineix les grans xarxes socials, «pous sense fons de contingut».

BeReal, l’‘anti-Instagram’ a què emigra en massa la generació Z

L’‘app’ no té darrere algoritmes, ni ‘fake news’, ni constants acusacions d’interferir políticament

És una xarxa en què no s’ha de fingir que la teva vida és més interessant del que és

El més llegit