La psicòloga i professora Dolors Reig està darrere d'El Caparazón, un bloc sobre xarxes socials, tendències web i innovació educativa que rep unes 3.000 visites diàries. Avui obre el foc de la setena Jornada Ernest Lluch del Museu de la Mediterrània, dedicada a La societat virtual.

-¡3.000 visites diàries!-Depèn del dia. Internet és meritocràtic. La gent no és fidel. Si escric un post interessant, el seguiment es dispara. Si ho faig pitjor, es veu. La meva família està més tranquil·la. Al principi, quan només hi havia 30 visites, els torturava.

-¿Per què va començar?-Primer va ser un màster en multimèdia, després, un doctorat sobre la societat de la informació. I com que sóc psicòloga, el vessant tecnològic i el social es van unir. M'interessa com internet canvia la nostra vida social.

-I la demanen per explicar-ho.-Sobretot per parlar de temes com la privacitat i els perills de la xarxa, però acabo parlant de la revolució creativa, de l'aprenentatge social a la web i que internet ens deixa ser tan socials com som.

-En un dels seus últims post diu que la xarxa ja no és per a solitaris.-Ha estat ocupada per les persones més creatives, tan socials o més que la resta. Existeix el mite que internet aïlla. Qui tendeix a aïllar-se ja va trobar la manera de fer-ho abans d'internet, amb la lectura per exemple.

-¡Cert!-L'adolescent que es vol relacionar necessita les xarxes socials. També altres vies, però a internet ho fan més obertament. Escriuen per ser. És un lloc de prova.

-¿Ningú hi menteix?-Recordo un acte en què van preguntar a uns quants adolescents si s'havien canviat la identitat. Els va semblar una acusació gravíssima.

-¿És l'ètica d'internet?-I està molt implantada. Potser en la meva època a mi se m'hauria acudit jugar a ser un altre. A la meva filla, de 12 anys, li sembla el més ofensiu. Els adolescents són més responsables del que pensem.

-¿Entén el pare espantat?-Qui vulgui provar coses perilloses no necessita ordinador. No té sentit el control de la pantalla al mig del saló, perquè internet està a tot arreu. Evolucionem cap a la creació d'una societat paral·lela virtual.

-¿Dos mons en un?-I en el virtual és possible relacionar-te amb persones que tenen interessos comuns als teus. I no amb el veí, amb qui potser no tens res en comú.