Una xarxa europea de teleoperadors estafa 17.000 espanyols amb criptomonedes

Un equip conjunt creat entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil ha desarticulat en coordinació amb policies de set països europeus més l’organització criminal més important dedicada a l’estafa amb criptomonedes. Les xifres fan marejar: només a Espanya es calcula que hi podria haver fins a 17.000 afectats. Es publicitava utilitzant noms de famosos i patrocinant clubs de futbol, alguns de primera divisió. La investigació creu que aquesta estructura transnacional podria haver obtingut arreu del món al voltant de 2.400 milions d’euros enganyant ciutadans de la Unió Europea. «Guanyaven 400 euros cada minut», segons Manuel Martín, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya. Que el «cibercrim no té fronteres», ha remarcat l’intendent Joan Carles Granja, cap de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos, és una cosa que ha tornat a deixar clar, al seu entendre, aquesta investigació, que s’inicia a Puigcerdà, amb la denúncia d’una dona i ha acabat, anys després, a Albània. Per combatre aquesta xarxa ha sigut necessari adaptar-se «als diferents marcs legals, cultures de seguretat i maneres de treballar policialment de cada país». «Ha requerit gran adaptació per part de tothom». Principalment ha cridat l’atenció dels policies espanyols el cas d’Ucraïna. «Donàvem per fet que es quedarien enrere», ha reconegut Granja, a l’esclatar la guerra amb Rússia. No ha sigut el cas: la policia ucraïnesa ha fet tots els possibles. La cúpula Dirigint l’organització hi havia vuit persones, cinc de les quals es trobaven a Albània: dues han pogut ser detingudes i les altres tres continuen en recerca i captura. Les dues persones arrestades seran extradides a Espanya, i passaran a disposició d’un jutjat de la Seu d’Urgell, que és on es va recollir la primera denúncia, des d’Albània. «Rere una estructura com aquesta s’hi amaga el crim organitzat. I les persones que integraven la cúpula de la xarxa són d’alt valor policial, amb molta influència», ha explicat Granja. Enrique Martín, capità de la policia judicial d’Osca, ha demanat temps per aclarir qui són tots els implicats. «Estan pendents algunes de les detencions dels principals investigats, la feina no ha acabat i cal actuar perquè no es reorganitzin en el futur». La màfia captava les víctimes a través de trucades que efectuaven persones empleades en 15 call centers que la xarxa havia disposat en països, majoritàriament, externs a la Unió Europea. Moltes de les persones enganyades són àvies, com la dona de Puigcerdà que va denunciar els fets i va permetre començar unes indagacions dels Mossos que han acabat en una col·laboració entre policies europees sota la tutela d’Eurojust, amb seu a la Haia (Països Baixos). «Em cuidava tant» Els teleoperadors que trucaven, que en el cas d’Espanya es trobaven en un ‘call center’ d’Albània, establien una relació de confiança amb les víctimes. Fingien ser brokers amb alts coneixements financers que els farien guanyar diners invertint gairebé sempre en el negoci de les criptomonedes. Al principi demanaven quantitats petites, del voltant dels 250 euros. I si la víctima hi accedia, s’activava la resta del pla i, com una ciberaranya, l’organització l’escanyava fins a deixar-la sense diners. «Estaven concentrats a buidar els seus estalvis completament. No paraven fins que s’adonaven que no tenia més diners», ha assegurat el capità Martín. El ‘call center’ d’Albània estava dividit en espais per idiomes. Els teleoperadors que parlaven castellà eren plenament conscients dels seus enganys. Segons fonts policials, tenien una campana que feien sonar cada vegada que caçaven algú. I tenien una foto en què apareixien tots junts amb un cartell on posava «Alí Babà i els 40 lladres», com al conte de ‘Les mil i una nits’. Durant l'escorcoll que els policies espanyols van portar a terme al ‘call center’, que van haver de fer molt de pressa perquè la comitiva no podia garantir la seguretat dels 30 investigadors, hi van aparèixer anotacions que van deixar atònits els responsables del cas. Els teleoperadors tenien un arxiu, com el de qualsevol companyia telefònica, amb les dades de cada víctima. Amb inscripcions sobre si parlaven molt, si eren arrogants, si tenien un marit contrari a la inversió o si acumulaven experiències negatives invertint a la borsa. El seu to era persuasiu. I feien sentir-se acompanyades les víctimes. «Quan veien que una relació començava a deteriorar-se, canviaven de teleoperador», han explicat aquest dilluns en la roda de premsa celebrada al complex central dels Mossos. «Van fingir que s’havia mort la persona de referència d’aquesta primera denunciant». La dona, malgrat que feia temps que havia presentat la denúncia, es va mostrar afectada per la mort del seu estafador. «Em cuidava molt», expliquen els policies que els va explicar al saber de la seva mort. Els investigadors li van raonar de nou que el ‘broker’ no hauria mort i que no la cuidava, que formava part d’un engany que li ha costat 800.000 euros. La simulació La màfia comptava amb informàtics a sou que havien creat programes que simulaven els moviments financers que seguien les inversions de la víctima, que a través del seu ordinador anava veient dia a dia com els seus beneficis suposadament incrementaven. Era només això: una simulació. No invertia ningú amb els diners de les víctimes, ni en criptomonedes ni en cap acció borsària avantatjosa, senzillament els desviaven a la tercera pota de l’estructura, amb capacitat per moure els diners estafats a paradisos fiscals. Perquè les víctimes poguessin seguir el suposat estat de les seves inversions, l’organització instal·lava un programa al seu ordinador. Les víctimes s’hi connectaven i veien una representació fictícia del que creien tenir i, gràcies a aquest programa, l’organització tenia accés al seu ordinador. Era tan fort l’accés que tenien que fins i tot podien buidar els comptes corrents quan ja donaven per amortitzada la víctima. Abans que això passés, per evitar que els estafats que sospitaven es plantessin, tenien diverses estratègies per continuar parasitant-lo, a més del canvi d’interlocutor: des de cursos ‘online’ fins a la trucada d’un bufet d’advocats. Aquesta última tàctica s’activava quan la relació ja estava trencada. Un suposat despatx de lletrats hi contactava per informar-los que havien sabut de l’estafa soferta i asseguraven estar representant persones afectades de tot el món. Si volien recuperar els diners gràcies a les mesures legals que emprendrien, havien de pagar. I moltes van pagar. Durant els quatre anys que ha durat la investigació, segons fonts policials, s’ha pogut acreditar els vincles existents entre les empreses que atenien els ‘call centers’, els informàtics que desenvolupaven els programes de simulació i les empreses que movien els beneficis que anualment podien pujar als 200 milions d’euros. En l’operació simultània entre les vuit policies europees –Espanya, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Letònia, Albània, Ucraïna i Geòrgia–, activada els dies 8 i 9 de novembre, s’han desmantellat 15 ‘call centers’ ubicats a Albània, Bulgària, Geòrgia, Macedònia del Nord i Ucraïna, des d’on treballaven els teleoperadors que es feien passar per ‘brokers’ i entabanaven les víctimes trucant-los gairebé diàriament, i entaulant-hi una relació que aquestes creien que era sincera.

Una xarxa europea de teleoperadors estafa 17.000 espanyols amb criptomonedes

La denúncia d’una veïna de Puigcerdà permet arribar fins al principal grup internacional de ciberestafes desarticulat a Europa

La màfia, que hauria aconseguit 2.400 milions d’euros, captava les víctimes a través de trucades des de ‘call centers’

El més llegit