Els Mossos investiguen d’on va treure els DNIs l’estafadora de les vuit cares

Als 45 anys estava sense feina i havia de mantenir una família. Sense que els Mossos d’Esquadra hagin aconseguit esbrinar encara com, la dona va aconseguir carnets d’identitat robats i va fer el salt a l’altre costat de la legalitat. Va acudir a oficines de CaixaBank i va usurpar la identitat de vuit clientes –la majoria catalanes– per buidar els seus comptes corrents. Una estafadora de vuit cares diferents. Albert Hernández, cap de la unitat d’investigació del districte de Sarrià - Sant Gervasi, explica que van posar la lupa per primera vegada sobre la impostora quan van creuar dues denúncies similars presentades als Mossos d’Esquadra per clientes d’aquesta entitat bancària que asseguraven haver sigut víctimes d’una estafa. Segons relataven, en tots dos casos, una enigmàtica dona s’havia presentat a oficines de la financera, havia presentat el seu DNI –que havien perdut en un furt recent–, havia fingit que era elles i havia retirat importants sumes de diners dels seus respectius comptes. «Vam acudir al banc i allà ens van explicar que el grup antifrau de la mateixa empresa ja estava treballant en el cas d’aquesta dona». Havien acumulat altres queixes de més clientes i, després de revisar les càmeres de seguretat, disposaven d’una sospitosa. Vestia de manera diferent en totes les ocasions, lluïa pentinats diferents, però actuava sempre igual: entregant un DNI robat als empleats del taulell, simulant que ella era la de la foto i, a continuació, sol·licitant transferències o emportant-se diners en efectiu. Els investigadors van saber quin aspecte tenia la dona a qui buscaven, però cap pista sobre qui era en realitat la impostora. No sempre li sortia bé (al banc li constaven també intents que havien sigut infructuosos), malgrat els esforçats pentinats: l’empleat mirava el document, la mirava a ella i preguntava què estava passant a l’adonar-se que el rostre de la imatge i el de la dona que tenia a l’altre costat de la taula no encaixaven. Una situació compromesa de la qual s’escapava aixecant un mur d’excuses mentre recollia el bolso i la jaqueta i marxava de l’oficina. En vuit ocasions, tanmateix, sí que havia tingut èxit i havia amassat una petita fortuna: 75.000 euros. Tots els delictes havien sigut comesos entre el setembre i l’octubre. Entre les delinqüents fitxades no hi constava cap perfil que quadrés. ¿Podia tractar-se d’una dona sense antecedents que donés el primer cop als 45 anys i que, intents frustrats al marge, hauria comès set delictes més en només dos mesos? Aquest era el cas. Fa pocs dies, la Guàrdia Civil va detenir una dona a Madrid per fer exactament el mateix que la impostora que perseguien els Mossos, explica Hernández. Després de la detenció, els agents de l’institut armat «li van fer una fotografia». Amb aquesta imatge, els policies catalans la van identificar al comparar-la amb la sospitosa de les gravacions de les càmeres de les oficines bancàries on havia actuat. Així li van posar cara i també nom: el d’una veïna d’un municipi de la comarca del Vallès Occidental. «La vam començar a seguir», explica Hernández, que afegeix que al cap de pocs dies la sospitosa es va ficar en una oficina bancària de Manresa per reincidir. Els Mossos ho van evitar enviant una patrulla de seguretat ciutadana a la sucursal. Va ser l’última usurpació que va intentar la impostora: va ser detinguda pels investigadors al cap de pocs dies. «En cada cas ha comès tres delictes diferents», enumera Hernández: «estafa, usurpació i falsificació documental». Per això l’investigador creu que, tot i que hagi quedat en llibertat amb càrrecs, la justícia serà severa amb la dona. La policia científica ha elaborat un informe en el qual se la identifica plenament a partir de les gravacions de les càmeres. Al seguir-la, detenir-la i interrogar-la, els investigadors van tenir una explicació completa de com actuava: aconseguia un DNI robat, entrava en una oficina bancària d’un lloc on ningú la conegués i, entregant aquest document identificatiu i fingint-ne ser la llegítima propietària, preguntava amb aire distret quants diners tenia en el compte bancari. Així esbrinava si el DNI robat pertanyia a una dona amb compte a CaixaBank. I, si era el cas, acudia a una altra oficina diferent de la primera i repetia la impostura, però aquesta vegada per buidar els comptes corrents. El cas està gairebé tancat. Excepte d’on treia els DNIs robats. Els Mossos investiguen ara la seva procedència per acreditar si era només una pota d’un entramat més important que li cedia els carnets robats a canvi d’una part dels diners o ella, gràcies als seus contactes, acudia a ‘comprar-los’ a un mercat negre pel seu compte.

El més llegit