Submarins teledirigits per entrar droga a Europa

La primera vegada que a Espanya es va sentir parlar de submarins i de drogues la cosa no va acabar bé. El novembre del 2019, tres homes van mirar d’introduir 3.000 quilograms de cocaïna solcant l’oceà l’Atlàntic a bord d’un batiscaf de 20 metres d’eslora –que no arribava a submergir-se del tot– però van acabar enxampats a la costa gallega per una patrulla de la Guàrdia Civil que els va descobrir sortint del mar, esgotats després d’una travessia de gairebé un mes, farts d’esperar que els compradors recollissin els farcells. El pla no va funcionar però va donar per a una sèrie de Daniel Calparsoro que Amazon Prime va estrenar aquest mes de febrer passat. Els intents dels narcotraficants d’esquivar els controls policials sota el mar han sigut més aviat escassos. Però un pare i un fill de Castellar de la Frontera (Camp de Gibraltar) es van proposar provar amb una cosa nova: submarins teledirigits. Els van dissenyar, els van construir i els van oferir a traficants d’Europa. No constava res semblant en la història del narcotràfic espanyol. En realitat, no només venien ‘unmanned underwater vehicles’, com es coneix els submergibles sense tripulació. Aquesta família gibraltarenya creava sistemes de transport específics per a cada ocasió. Per tots els mitjans: terra, mar i aire. La Policia Nacional els va arrestar a finals de juny. Operació Kraken El cas va ser batejat per la Policia Nacional de la comissaria d’Algesires amb el nom de Kraken en honor a l’ésser mitològic que vivia en les profunditats i enfonsava barcos sencers. El Kraken, amb forma de calamar gegant, és també el monstre que devora el capità Jack Sparrow al final de la segona entrega de Pirates del Carib. La investigació va durar 14 mesos. Va començar l’abril del 2021, quan els policies van saber que Castellar de la Frontera atreia membres d’organitzacions criminals internacionals. «Vam començar amb els seguiments i les vigilàncies i vam descobrir què buscaven aquestes màfies», relata a EL PERIÓDICO Juan Antonio Sillero, inspector en cap del cos estatal. Venien a reunir-se amb un pare i un fill, dos homes de nacionalitat espanyola i amb coneixements de mecànica i aeronàutica, que s’havien especialitzat a dissenyar aparells teledirigits, per eludir la vigilància policial que mira d’impedir l’entrada de droga al continent europeu. «Comptaven amb comercials que feien la feina de contactar amb les màfies i vendre els productes», explica l’inspector en cap Silleros. Als investigadors els consten negocis amb membres d’organitzacions establertes a la Costa del Sol, a Igualada (Catalunya), a França o amb representants de la Mocro Mafia –màfia marroquina– instal·lats a Dinamarca. Els submarins Havien dissenyat tres submarins amb capacitat per carregar amb gairebé 200 quilograms de droga. Les indagacions assenyalen que els havien venut a traficants francesos que pretenien carregar-los de cocaïna. Però desconeixen si havien de ser utilitzats per creuar l’Estret de Gibraltar o canals de França. Per cada aparell havien pagat 100.000 euros. Un estava preparat per ser entregat i els altres dos, en el moment de la desarticulació, gairebé acabats. En sentit estricte, no són submarins perquè també són semisubmergibles. És a dir, la immersió no és completa. Hi ha una part petita de la nau que queda per sobre de la superfície, tot i que la línia de flotació és elevada i la gràcia de l’invent, explica Silleros, és que són molt difícils de veure al mar. Si hi ha una mica d’onatge, són gairebé invisibles. Es manegen remotament a través de GPS, sense haver de passar cap de les penúries que van patir els tres traficants del submarí gallec, i poden cobrir distàncies de fins a 50 quilòmetres. Els narcodrons En l’operació els policies van interceptar també sis narcodrons dotats de 12 motors. Se sabia d’intents anteriors de moure droga amb drons, però no amb aparells tan grans. Els que havia dissenyat aquesta família podien recórrer distàncies d’entre 30 o 40 quilòmetres i transportar càrregues, presumiblement d’haixix, de fins a 40 quilograms. La tecnologia permetia controlar el narcodron a través d’una tauleta electrònica. Cada un d’aquests aparells tenia un valor de 50.000 euros. I com els submarins, no havien sigut construïts trucant drons comprats. «Els havien fet peça a peça, artesanalment», remarca Silleros. Les ‘caletes’ A més de submarins i narcodrons, per cobrir llargues distàncies per carretera, pare i fill també preparaven vehicles. Obrien compartiments secrets en l’estructura dels cotxes, les anomenades ‘caletes’, que permetien ocultar notables quantitats de droga. Seguint un d’aquests vehicles, la Policia Nacional va arribar fins a una organització que havia contractat els seus serveis i que operava des de Catalunya. Els investigadors van inspeccionar el garatge en el qual havien amagat el cotxe a Igualada i van trobar 9 quilograms de marihuana preparada per ser venuda. Encara no hi ha detencions a Igualada, com tampoc n’hi ha a França o Dinamarca. Però l’operació Kraken, a l’investigar a fons una ‘empresa logística’ que treballava per a les organitzacions criminals, ha aconseguit informació d’aquestes segones que ara la Policia Nacional ha compartit amb cossos de seguretat d’altres països, que podran continuar estirant el fil. Pare i fill van ser arrestats fa poc dies. També van ser capturats diversos dels comercials que feien d’enllaç entre aquesta banda familiar i les màfies europees.

Submarins teledirigits per entrar droga a Europa

La Policia Nacional arresta un pare i un fill del Camp de Gibraltar que dissenyaven drons de 12 motors i batiscafs no tripulats per a màfies de la resta del continent

El més llegit