L’«absolutament excepcional» història de l’home que fa més de dos anys que és a l’uci

Un septuagenari de Gijón es manté des de fa una mica més de dos anys hospitalitzat en la unitat de cures intensives (uci) de l’hospital de Cabueñes (Gijón) per una síndrome autoimmune de la qual no aconsegueix recuperar-se. El seu cas, «absolutament excepcional» segons el personal, té en suspens el complex habitant de Gijón, que creu que està davant un dels «rècords» d’estada en uci de la sanitat asturiana i de l’espanyola. El pacient –expliquen els sanitaris– va ingressar a l’inici de la pandèmia per un trastorn autoimmune poc freqüent que fa que el cos ataqui el seu propi sistema nerviós. L’home va ingressar en estat greu i els primers dies d’estada va patir moments molt crítics, a punt de la mort. Després, setmana rere setmana, els sanitaris es van començar a estranyar per l’evolució del malalt, que semblava que patia «pics» sense arribar a aconseguir mai una millora notable. «De vegades semblava que es recuperava i podia estar sense respirador; en aquelles estones va acabar coneixent mig hospital. Molts li hem agafat molt carinyo. Atendre durant tant temps un pacient és molt poc freqüent», expliquen des de l’hospital. Aquells moments de lucidesa són les ratxes bones, però en les dolentes la síndrome es reactiva i el pacient torna a necessitar ventilació mecànica. En aquests dos últims anys, l’home s’ha anat fent més dependent de l’ajuda d’un respirador cada poques setmanes i això ha anat justificant la seva permanència a l’uci durant tot aquest temps. Des de fa uns mesos, tanmateix, el personal de Cabueñes va començar a demanar als seus supervisors una fórmula per traslladar el malalt a un altre recurs o almenys passar-lo a planta. «Part del personal entén que ja no es compleixen els criteris d’uci», assenyalen. Els sanitaris comprenen que el temor que un trasllat empitjori l’estat del malalt, que mai s’ha recuperat com per tornar a casa, va motivar aquests dos anys d’estada que a Cabueñes consideren que podria suposar un «rècord» per a l’hospital i una veritable història de superació per al malalt, que continua evolucionant. «L’uci implica un desgast físic enorme: tres mesos ja et deixen molt tocat. Que ell continuï avançant, tot i que a poc a poc i amb recaigudes, és una situació realment inusual», emfatitza una altra professional del centre. A Astúries aquest casos també es compten amb els dits d’una mà i molt pocs professionals en actiu recorden haver atès un malalt durant tant temps, molt menys en una uci. «Les gerències sanitàries intenten reduir al màxim l’estada en cures intensives. D’una banda, perquè el pacient es deteriora molt i pot patir infeccions, però també pel cost econòmic. Cada dia en una uci a Astúries suposa més de 1.000 euros de despesa per al sistema públic», aclareixen fonts sanitàries. Cabueñes fa mesos que està pendent d’aquest cas i diverses vegades ha intentat derivar el pacient a planta amb un respirador, però el delicat estat de salut en el qual es troba, amb recaigudes freqüents, ho continua impedint. Tornaran a intentar-ho en les pròximes setmanes i la seva idea, a llarg termini, consisteix a derivar el septuagenari a una residència especialitzada en avis dependents o a un recurs intermedi com el sanatori Adaro, a Langreo.

L’«absolutament excepcional» història de l’home que fa més de dos anys que és a l’uci

Els sanitaris confien que el malalt septuagenari pugui pujar per fi a planta de l’hospital de Cabueñes en unes setmanes

El més llegit