¿Per què els lladres de Barcelona s’han encapritxat dels rellotges?

Hi ha cinc marques de rellotges de gamma alta més cobejades que la resta, explica Manel Alabart junt amb el seu fill, Nacho, des del taller de rellotgeria que tots dos regenten en el centre de l’Hospitalet de Llobregat. Són les maquinàries que fabriquen les cases Ricard Mille, Rolex, Audemars Piguet, Patek Phillipe i Hublot. És possible que al ciutadà corrent, a excepció de Rolex, aquests noms li diguin ben poc. Però a les desenes de lladres violents que actuen per Barcelona els diuen molt. Busquen aquests rellotges i quan els detecten, els arrabassen del canell aliè sense miraments. De vegades, causant greus lesions com la d’ahir diumenge a les Corts: la víctima va haver de ser intervinguda d’urgència a l’Hospital Universitari de Bellvitge. Per als Mossos d’Esquadra s’han convertit en un problema de seguretat, i han creat una unitat especialitzada en el control d’aquests lladres de rellotges, que compta amb l’assessorament d’especialistes com Alabart, per combatre’ls. Tot i que no és un fenomen que afecti únicament Barcelona –acostumada a fustigar-se més del compte–, perquè existeix també en bona part de les ciutats turístiques d’Europa, aquesta mena de delictes estan augmentant en les últimes setmanes en paral·lel a l’auge turístic. Per comprendre per què els delinqüents s’han encapritxat dels rellotges més cars del mercat cal prestar atenció als corrents marins del mercat global, detalla Alabart. «Aquestes cases fabriquen sèries limitades dels rellotges per evitar que es vulgaritzin». A l’apostar per una producció restrictiva, les peces s’esgoten i existeix llista d’espera. És a dir, raona Alabart, existeix una fam global de més rellotges d’aquestes cinc cases. I això significa que les xarxes criminals, sempre atentes a noves finestres comercials, s’estan encarregant en els últims anys de satisfer aquesta demanda amb rellotges robats. Valor fix Els preus que es mouen al mercat negre pels rellotges robats no tenen per què ser necessàriament inferiors al valor real. «De vegades es pot pagar fins i tot més que per un rellotge vell que per un de nou perquè la llista d’espera és llarga», insisteixen pare i fill. A diferència d’una casa o un cotxe, un rellotge d’aquestes marques és una inversió. Un Rolex Daytona, que fa 15 anys podia costar entre 7.000 o 8.000 euros, ara fàcilment podria doblar o fins i tot triplicar el preu en una revenda si es troba en bon estat i conserva la capsa original i l’acreditació amb el número de sèrie, argumenta Alabart. I existeixen peces que costen molt més que un Rolex Daytona. El rellotge més car usurpat a Barcelona que li consta a aquest diari és una peça de 360.000 euros, que va ser robat i recuperat per policies el 13 de maig passat. Però cada dia els agents que els persegueixen de paisà o d’uniforme, tant dels Mossos com de la Guàrdia Urbana de Barcelona, atenen víctimes que han sigut assaltades violentament mentre passejaven pel centre de Barcelona. De vegades els lladres s’emporten rellotges que valen 200 euros , però d’altres aconsegueixen aparells que s’acosten als 200.000 euros. Els receptadors A l’existir demanda de rellotges de gamma alta, el seu valor es manté inalterable malgrat la procedència criminal. Però això és una cosa que passa molt per sobre dels caps dels lladres multireincidents que es mouen per Barcelona. L’únic que saben aquests joves, alguns menors d’edat, que no tenen majoritàriament la destresa que van mostrar fa pocs anys especialistes de procedència algeriana que operaven a París, és que hi ha persones disposades a pagar per aquests rellotges. Aquest és el problema real, remarquen fonts policials tant dels Mossos com de la Urbana: els receptadors que compren a un preu proporcionalment irrisori els rellotges que roben aquests adolescents, sovint desarrelats, que acostumen a actuar en grup i que ignoren el dany que poden causar a les víctimes, en ocasions, vulnerables. Que sempre es trenqui la corretja o salti el passador, valgui el que valgui el rellotge, és una mesura de seguretat, explica Alabart, que raona que si no fos així el dany que podria patir la víctima podria ser més important, en cas de ser atacada per lladres o en cas que es quedés el rellotge enganxat «en un ascensor» o «en una porta del metro». Viatge a l’estranger Malgrat que, segons fonts consultades pel diari, els ‘rellotgers’ es mostren capaços de reconèixer les peces valuoses que llueixen els canells dels visitants més adinerats, els lladres també cometen errors i acaben atacant ciutadans que porten rellotges normals. No és el normal. Compten amb supervisors, de vegades els mateixos receptadors, que els confirmen a través d’una fotografia que ells han fet prèviament de l’objectiu si és o no un rellotge valuós i quant hi van pagar. I si ho és i el preu resulta estimulant, abordaran l’amo on faci falta, assumiran riscos, també a plena llum del dia, i acabaran arrencant-li el rellotge del canell, expliquen fonts policials. Hi ha un altre motiu que explica el ‘boom’ delinqüencial. Els telèfon mòbils, fins fa ben poc el principal objectiu dels lladres de Barcelona, són fàcilment geolocalitzables pels amos perquè disposen de GPS. Els rellotges, no. «Un home es pot dirigir a l’aeroport i agafar un vol amb 2 o 3 rellotges de gamma alta –que poden costar desenes de milers d’euros– sense que salti l’alarma en cap control», explica Alabart. Cada rellotge té un número de sèrie. Alabart aconsella que aquest número s’anoti en algun lloc segur perquè és necessari per poder acreditar-ne l’existència al presentar la denúncia. Tanmateix, els rellotges robats més cars acaben viatjant a l’estranger, a països tan llunyans com Dubai, on cap mosso podrà recuperar-los. Unitat especialitzada Conscients que la normalitat delinqüencial està tornant al mateix ritme que el turisme, els Mossos han creat una unitat especialitzada a lluitar contra el robatori de rellotges, una pràctica que preocupa. El grup coordina la feina conjunta d’investigadors amb policies sobre el terreny. En essència, la unitat funciona com ho fa el Pla Tremall contra la multireincidència en general: recollint informació per aconseguir atestats policials més detallats que aconsegueixin que les detencions que fan els policies –que les fan durant les 24 hores del dia– signifiquin mesures cautelars més dures contra els delinqüents al passar a disposició dels jutjats. «Estem a sobre d’aquest problema», remarquen fonts de la comissaria de Barcelona, que desplega agents d’uniforme i de paisà sobre els punts més conflictius, que es concentren al districte de l’Eixample i de Ciutat Vella. Amb el focus posat sobre els lladres de rellotges i, sobretot, en qui compra els rellotges que roben.

¿Per què els lladres de Barcelona s’han encapritxat dels rellotges?

Manel Alabart, amo d’un taller de rellotges, explica que existeix una demanda global, a causa de la producció exclusiva de les grans marques com Rolex, que les xarxes criminals s’estan encarregant de satisfer

El més llegit