Vint anys per haver matat el professor del carrer Trajà, un crim del 2007

El cos de Benito, un professor d’institut de 52 anys, va ser trobat pel seu company de pis el 18 d’octubre de 2007. Estava emmordassat, estès a terra entre la cuina i el menjador del pis que tots dos compartien al carrer de Trajà de Barcelona. Havia sigut brutalment apallissat i tenia les mans i els peus lligats. A la boca hi tenia uns calçotets que li havien ficat per força i que estaven subjectats amb diverses voltes de cinta adhesiva que li embolicava el cap com si l’hi constrenyés una serp. L’examen forense va concloure que Benito va ser atacat per sorpresa i que va morir per asfíxia. Els Mossos d’Esquadra, que s’havien desplegat a finals del 2005 a la capital catalana, no van saber esbrinar qui havia matat el professor Benito. El pis estava destrossat. Els que havien fet això amb Benito ho havien regirat tot. Havien arrencat cortines i bolcat calaixos sencers. El terra estava infestat de papers i del farcit de coixins que havien esquinçat i buidat sense miraments. Els investigadors de Barcelona van escorcollar el domicili, hi van fer fotografies, van buscar empremtes dactilars i van interrogar l’entorn del professor. Sense sort. Amb el pas dels anys, les caixes del cas Trajà, així el van batejar, van començar a agafar pols, emmagatzemant a l’interior, perfectament aïllades del pas del temps, totes les proves que van recollir en aquella escena d’un crim que no sabien aclarir. Deu anys després La unitat central d’homicidis, un grup a què investigadors dels Mossos deriven casos que s’encallen, va rebre l’encàrrec de reobrir les indagacions de l’assassinat de Benito més d’una dècada després. Van començar per rescatar aquelles caixes, llegir l’informe forense de la seva autòpsia i repassar les fotografies. «Ens van cridar l’atenció els coixins», recorda el subinspector Manel, a càrrec de la unitat. Que els haguessin esquinçat i buidat semblava indicar que els assassins estaven buscant alguna cosa en concret, que no havia entrat simplement a robar a un desconegut. A partir d’aquest nou enfocament, es van submergir una altra vegada, amb ulls frescos, en la vida de Benito. Van observar que acabava de cobrar una herència i que una part d’aquest llegat el professor l’havia rebut en metàl·lic i el guardava a casa. ¿Podien conèixer aquest detall els assassins? ¿Van esquinçar i buidar coixins buscant bitllets? Els policies van posar el focus sobre el seu entorn de confiança. Benito era homosexual i tenia un nòvio molt més jove que ell, un noi d’uns vint anys d’origen brasiler. La relació entre tots dos era de confiança. El noi vivia en un apartament que Benito tenia a Sitges. Era raonable que a ell li hagués explicat allò de l’herència. Revisant els registres de trucades, als investigadors els va cridar l’atenció que el jove tenia una tieta que vivia a Tarragona. No perquè la tieta pogués estar darrere d’alguna cosa així, sinó perquè la dona coneixia delinqüents que sí que ho podien fer: lladres xilens amb antecedents per robatoris violents en cases. El grup del subinspector Manel va revisar robatoris violents en domicilis comesos en aquella època. Van veure que aquell mateix any, el 2007, un veí també homosexual com Benito havia mort a casa seva, a Badalona, després de patir un assalt violent semblant al del professor. «Els lladres havien utilitzat contra la víctima una violència extrema» i, com havia passat amb Benito, quadrava que hagués mort per l’enorme menyspreu que havien mostrat per la seva vida els agressors més que perquè haguessin entrat a casa seva amb la intenció de matar-lo. Entre les persones investigades en aquell crim, hi havia lladres de la bateria xilena en contacte amb la tieta del nòvio brasiler. Les caixes Els policies van enviar algunes de les proves que havien conservat les caixes dels investigadors del 2007 –trossos de cinta adhesiva, papers de factures, cartes i enviaments publicitaris– i les van enviar una altra vegada a la policia científica, que més de deu anys després del crim disposava de reactius més potents. A l’utilitzar-los van aparèixer moltes empremtes dactilars que no havien sigut capaços de trobar el 2007. Al subinspector Manel li interessaven sobretot dues empremtes. Totes dues pertanyien a dos integrants de la bateria xilena, dos germans. Mesos després de reobrir el cas, els Mossos van acudir al domicili de Cambrils on vivien els sospitosos. Els van arrestar a tots dos. I durant el registre els agents van trobar un ‘kit de robatoris’ que contenia instruments que continuaven utilitzant per assaltar vivendes. Amb l’experiència s’havien tornat més professionals i menys violents. Però continuaven robant, malgrat que ja havien sigut arrestats anteriorment, i que constaven com a sospitosos habituals, també per a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El mes de març passat, 15 anys després, els dos germans van ser jutjats per un jurat de l’Audiència de Barcelona, que va considerar provat que el 18 d’octubre de 2007 van entrar al pis de Benito, es van trobar amb ell i el van colpejar sense pietat. El van lligar i el van emmordassar, sense importar-los que pogués morir asfixiat, com va acabar passant. Els assassins del professor han sigut condemnats a 20 anys de presó, 17 per assassinat i 3 per robatori amb violència. No ha resultat possible provar que la tieta del nòvio brasiler havia traslladat la informació de l’herència per tal d’animar els dos germans a robar a Benito. Van passar 12 anys entre que el professor va morir en un violent assalt que continua provocant malsons a l’edifici del carrer de Trajà i la trucada que el subinspector va fer als seus familiars per citar-los a comissaria i explicar-los que el cas estava tancat, que els assassins de Benito estaven detinguts. «És la part més reconfortant de la nostra feina, veure que s’emocionen, que poden començar a tancar el dol», explica el subinspector Manel. Aquesta unitat ha aclarit sis crims no resolts des de la seva creació.

Vint anys per haver matat el professor del carrer Trajà, un crim del 2007

La unitat central d’homicidis dels Mossos d’Esquadra ha aclarit un assassinat de Barcelona que estava encallat des de fa més d’una dècada

El més llegit