L’absència de càmeres en els Mossos fa que alguns agents gravin vídeos pel seu compte

La Conselleria d’Interior fa anys que estudia dotar els agents dels Mossos d’Esquadra de càmeres unipersonals que permeten registrar les actuacions més complexes. Però encara no ho ha fet. En un context en el qual qualsevol intervenció dels policies pot ser gravada pel telèfon mòbil dels ciutadans –i després aquests vídeos també es poden difondre per les xarxes socials, de vegades fragmentats i descontextualitzats, fet que sumeix els policies a judicis públics que poden acabar sent judicis de veritat–, cada vegada hi ha més agents de la policia catalana que, en espera que la Conselleria d’Interior faci el pas, han decidit gravar imatges pel seu compte en les actuacions, segons les fonts consultades per EL PERIÓDICO. No són majoria, però obren un debat espinós. «Compren càmeres GoPro i es busquen una mica la vida com poden», detallen fonts policials. «O utilitzen el telèfon mòbil i se’l col·loquen de manera discreta a la butxaca de l’uniforme», diuen d’altres. Són sistemes casolans que substitueixen l’absència de càmeres oficials i que fonts de la Conselleria d’Interior consultades per aquest diari rebutgen criticar malgrat que raonen que el més indicat és que aquestes gravacions s’efectuïn amb totes les garanties. La Guàrdia Urbana, per exemple, ha distribuït les càmeres unipersonals per gravar actuacions complexes i ha elaborat un protocol que, segons va remarcar ahir dilluns en roda de premsa Albert Batlle, responsable de seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, garanteix que el seu ús no serà generalitzat, que es reservarà per a actuacions complexes i els agents no tindran accés als arxius de vídeo. Els arxius gravats per les càmeres de la Urbana s’encripten i no els pots manipular policia, d’aquesta manera es preserva la cadena de custòdia, ja que es tracta de documents gràfics que poden acabar en un judici o formant part d’un expedient d’assumptes interns per un cas de mala praxi. «Disposem de pressupost per comprar càmeres de vídeo per als Mossos, creiem que és una eina útil i ja estem fent proves per decidir quin model i com les implantarem», avisen des de la Conselleria, sense entrar a valorar si es donaran o no instruccions sobre l’ús de dispositius mentre no arriben les oficials. Amb les imatges que els Mossos capturen amb càmeres molt semblants a les de la Urbana només quan fan ús de les pistoles elèctriques passa una cosa molt semblant. Però amb les imatges que alguns agents del cos català capturen pel seu compte en intervencions en les quals se senten exposats, no. Es tracta, llavors, d’una pràctica no regulada que pot portar problemes interns. En aquest segon cas, els policies sí que tenen accés a les imatges i, a més, les obtenen sense que hi hagi cap protocol de captació, que, entre altres coses, estipula que s’ha d’informar el ciutadà que està sent gravat. «Prefereixen exposar-se a ser expedientats que quedar-se amb el cul a l’aire en un judici», raonen sindicats de la policia catalana, que també eviten criticar aquesta autogestió i recorden que fa diversos anys que reclamen a la Conselleria que faci el mateix que ahir va anunciar l’Ajuntament de Barcelona. Càmeres amb les pistoles elèctriques El juny del 2018 el Govern va introduir les pistoles elèctriques i va redactar un protocol que comprometia el seu ús a la gravació d’un vídeo que deixés constància de la situació en la qual el policia havia hagut de fer ús d’aquest arma, que es va aprovar al Parlament en una decisió no exempta d’una polèmica que va incloure l’oposició d’entitats com Iridia o Amnistia Internacional. Per complir aquesta obligació autoimposada, els Mossos van comprar una càmera –semblant a les que ara ha adquirit la Guàrdia Urbana de Barcelona– que va vincular a cada pistola elèctrica, per disposar d’una seqüència de cada incident en el qual s’activés una pistola d’aquest estil. «Se’ns va traslladar llavors que allò era només un primer pas i que arribarien càmeres d’ús unipersonal desvinculat de les pistoles», recorda Nacho Álvarez, portaveu del Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME). «Però això va ser fa quatre anys i les càmeres encara no han arribat». «No hi ha res que aporti més seguretat jurídica a un agent que la gravació d’una càmera», remarca el portaveu de SAP-Fepol, Toni Castejón. «No tenim res a amagar», remarca. I la realitat demostra, continua Castejón, citant els casos de policies europees que han dotat els seus agents d’aquestes càmeres, que «els casos d’agressions a policies», però, també, els casos de mala praxi policial cauen en picat quan els agents disposen d’aquests dispositius. «És una eina fonamental», afegeix David Miquel, portaveu del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC). «Celebrem que ara la Guàrdia Urbana també disposi d’aquesta eina, però no comprenem per què Batlle, que també va ser director dels Mossos quan nosaltres ja les reclamàvem, no va considerar oportú comprar-les i ara sí». «La notícia d’ahir és la d’una altra policia que també passa per davant dels Mossos en la dotació de càmeres als seus agents», lamenta Albert Palacio, portaveu d’USPAC, que defensa que si hi ha agents del cos català que han optat per l’autogestió és perquè «la justícia» ja ha demostrat, en causes recents, que «accepta aquestes gravacions» en judicis en els quals els agents poden afrontar penes de molts anys de presó.

L’absència de càmeres en els Mossos fa que alguns agents gravin vídeos pel seu compte

Els sindicats de la policia catalana reactiven la reclamació al saber que la Guàrdia Urbana de Barcelona sí que dota els seus policies de dispositius

Fonts de la Conselleria afirmen que la decisió de dotar de càmeres els funcionaris catalans es prendrà en un futur no gaire llunyà

El més llegit