Assassinat d’Helena Jubany: els anònims diuen que no va ser cosa de dones

Amb la declaració de Xavi Jiménez aquest divendres al jutjat de Sabadell per l’assassinat d’Helena Jubany la justícia ha posat finalment la lupa sobre els homes. Fins ara, i malgrat tots els indicis, es mantenia judicialment la hipòtesi de Manuel Horacio García, el primer jutge que va començar a instruir el cas el 2001 i el va acabar arxivant el 2005, que va considerar que la mort de la jove bibliotecària de 27 anys va ser «una cosa de dones», recorda Joan Jubany, germà d’Helena. «Però va ser un feminicidi», remarca en una entrevista amb EL PERIÓDICO. «El més probable és que a l’Helena la droguessin per abusar sexualment d’ella, que sigui un cas de submissió química», hi coincideix Yago García, autor del llibre Qui va matar Helena Jubany? (Ara Llibres). Jiménez ha entrat al radar de la justícia en temps de descompte, quan faltaven poques hores perquè la prescripció el convertís en intocable. Un nou jutge de Sabadell ha reobert la causa, després de 15 anys en la letargia en la qual la va sumir ‘don Horacio’, i l’interrogarà aquest 22 d’abril sobre dos anònims que va rebre l’Helena setmanes abans de morir, a la tardor del 2001. La Policia Nacional creu ara que Jiménez és l’autor dels dos missatges. Fins ara, la justícia havia acusat Montse Careta d’escriure aquests textos. Careta va ser detinguda a principis del 2002 i va acabar traient-se la vida a la presó de Wad-Ras l’abril d’aquell any. La família Careta no ha deixat de lluitar, junt amb la de Jubany, perquè aflori la veritat. Exculpació de Montse Careta A la mateixa conclusió que la Policia Nacional, que Montse Careta no havia escrit aquests anònims, va arribar ja el 2017 la doctora Sheila Queralt, especialista en Lingüística Forense. Queralt i un altre especialista anglès de la mateixa disciplina, el professor Krzysztof Kredens, van supervisar el treball d’una estudiant, Roser Giménez, que va voler comparar els anònims rebuts per Jubany amb textos de Montse Careta. «Un 80% de les variables que es van analitzar no coincidien», recorda Queralt. En altres paraules, per als experts en lingüística forense, que es van basar en la manera d’expressar-se de l’autor dels anònims en lloc de fer-ho en el traç de la seva escriptura –com fa la grafologia–, Montse Careta no va escriure aquests missatges que ara acorralen Jiménez. El temps els ha donat la raó. Al seu llibre, ‘Atrapados en el lenguaje’ (Larousse), Queralt explica que es van fixar en expressions com ara «et farem un truc» (forma col·loquial catalana de trucar per telèfon) i se’n van adonar que Careta no la utilitzava. A cap dels textos apareixia aquesta expressió, però sí ‘telefonar’ (17 vegades) i ‘fer una trucada' (dues vegades). O van prestar atenció a una altra pista: «mentre el segon anònim deia que l’Helena es faria un fart de riure («És força segur que et facis un bon tip de riure»), als escrits de Careta mai s’utilitzava aquesta expressió, sinó d’altres amb el mateix significat («m’he fet un bon patxoc de riure», «ens ha fet riure de valent» o «rient pels descosits»). Queralt, Kredens i Giménez van comparar «expressions i altres característiques lingüístiques (ús de puntuació, recursos morfològics i estratègies comunicatives)» i es van adonar que «mostraven diferències molt notables». div class="info-graph"> La connexió entre els anònims i els assassins Helena Jubany va morir la matinada del diumenge 2 de desembre del 2001 quan diverses persones van llançar el seu cos sedat amb somnífers des del terrat d’un bloc de pisos del carrer de Calvet d’Estrella de Sabadell. Estava despullada. Únicament portava posat el sostenidor i unes calces que els homicides havien cremat després de ruixar les dues peces amb líquid inflamable, potser per esborrar pistes dels abusos sexuals. L’informe toxicològic de les mostres que es van obtenir durant l’autòpsia va trobar una alta concentració de benzodiazepina. Jubany havia rebut setmanes abans del seu assassinat dos anònims –dues bosses de plàstic– que algú va deixar penjats a la porta del seu domicili a Sabadell. La primera bossa va ser entregada el 17 de setembre del 2001 i contenia una orxata, un croissant de xocolata i un escrit amb el següent missatge: «Helena sorpresa passàvem per aquí i hem dit a veure que s’explica l’Helena. Som??? (et trucarem, «a menjar-s’ho tot»). La segona va arribar el 9 d’octubre del 2001 i contenia un suc en un flascó de vidre i una nota més extensa, redactada aparentment per dos autors diferents, que expressava el desig dels emissaris desconeguts de coincidir de nou amb ella en una altra excursió de la UES (Unió Excursionista de Sabadell) i informant que, després de deixar-li la bossa, anaven a buscar un lloc per aprendre anglès a Sabadell. Al beure’s aquell segon suc, l’Helena es va sentir drogada. I va sospitar que el suc podia contenir algun tipus de substància tòxica. Com que n’havia sobrat, va acudir a un laboratori de Barcelona per analitzar-lo. El laboratori hi va trobar restes de benzodiazepina. L’Helena va guardar el resultat d’aquell informe, que demostrava que l’autor dels anònims havia mirat de drogar-la. Aquell informe, que va ser trobat al seu domicili després de morir, va permetre connectar els anònims amb el seu assassinat a través de la benzodiazepina. És a dir, qui va enviar els anònims també era darrere de la seva mort. L’acusació sobre les dues dones Pèrits grafològics van comparar setmanes després de l’homicidi aquells anònims amb la lletra de dues dones que van coincidir amb l’Helena a la Unió Excursionista de Sabadell (UES). Van concloure que totes dues havien sigut escrites per Montse Careta –el primer anònim sencer i la major part del segon– i per Ana Echaguibel –la part restant del segon–. El jutge va ficar a la presó les dues dones. La Montse es va suïcidar l’abril del 2002, quatre mesos més tard de l’assassinat de l’Helena. Echaguibel va sortir de la presó poc després. El cas es va arxivar el 2005. Tant la família Jubany com la de Careta han intentat durant tot aquest temps que la justícia compari aquests anònims amb la lletra de Xavi Jiménez –un excompany d’Helena a la UES que va estar enamorat de l’Helena, que va intentar seduir-la i va fracassar– i amb la de Santi Laiglesia, la parella de Montse Careta, el principal sospitós de l’assassinat segons va asseverar el principal investigador de la Policia Nacional en aquest cas en la sèrie ‘Crims’. La justícia, no obstant, es va negar a efectuar aquestes comparatives. Per a desesperació de les dues famílies. Quan el cas estava a punt de prescriure, estaven a punt de complir-se 20 anys de l’assassinat, la família de Jubany va aportar correus electrònics de Xavi Jiménez trobats al disc dur de l’ordinador de l’Helena Jubany. Aquests correus parlaven del mateix que deien els anònims: del desig de coincidir aviat en una altra excursió de la UES i de la intenció d’estudiar anglès. Amb aquests correus, el jutge va decidir investigar Xavi Jiménez, un dia abans que la prescripció el blindés. El jutge li va demanar llavors que aportés escrits a mà fa 20 anys per comparar-los amb els anònims, que es van redactar llavors. Però Jiménez es va negar a aportar cap document manuscrit d’aquella època. Malgrat aquesta negativa, pèrits grafològics de la Policia Nacional van procedir a examinar la seva escriptura actual i la van comparar amb els anònims que va rebre Jubany. La seva conclusió, anunciada fa poques setmanes, és que Xavi Jiménez és l’autor d’aquests anònims i, en conseqüència, també està relacionat presumptament amb la mort de l’Helena.

Assassinat d’Helena Jubany: els anònims diuen que no va ser cosa de dones

Una anàlisi de lingüística forense ja va concloure el 2017 que Montse Careta no era l’autora dels missatges que va rebre la bibliotecària abans de morir

La justícia ha posat finalment la lupa sobre els homes, i la Policia Nacional creu que Xavi Jiménez, que declara aquest divendres, va ser qui va enviar els paquets amb droga a la víctima el 2001

El més llegit