Joan Jubany: «L’assassinat de la meva germana va ser un feminicidi»

¿Qui va matar la seva germana? Santi Laiglesia i Xavi Jiménez van participar en l’assassinat d’Helena Jubany. I Francesc Macià i Jaume Sanllehí saben coses, i el que demanem a aquestes dues persones és que deixin d’encobrir aquest crim. ¿Qui són aquests quatre homes? Són membres de la Unió Excursionista de Sabadell (UES) i la Policia Nacional sempre va saber que els seus assassins estaven a la l’UES [a la qual l’Helena es va apuntar a l’instal·lar-se a Sabadell]. Sanllehí va canviar la seva declaració per protegir Jiménez i sospitem que Macià, que és coordinador de la UES, ha format part de l’omertà del grup. A mi Macià em va enviar un correu electrònic el setembre del 2002 i em va dir que estàvem actuant amb ànim de venjança contra la UES. Prefereixo no dir el que vaig sentir. Tots segueixen en llibertat, ¿la Policia Nacional va fer la seva feina? Crec que sí. Jo havia militat al moviment independentista des dels vuitanta. No tenia cap simpatia per la Policia Nacional. No obstant, hi va haver confiança entre les dues parts, que va créixer amb el pas dels anys. El David –el policia que apareix en els dos episodis de Crims (TV-3)– va ajudar el 2020 amb les seves paraules a generar un punt d’inflexió en el cas [es va reobrir judicialment després de l’emissió de la sèrie]. ¿Al dir obertament que creia que Santi Laiglesia va matar l’Helena? Sí. I transcorreguts dos anys d’aquella acusació pública, [Laiglesia] no ha fet res. Si a mi m’acusen d’una cosa que no he fet, amb noms i cognoms, posaria una querella. El fet que no ho hagi fet sembla que confirma les sospites. No és la reacció normal d’algú que és innocent. ¿Per què no es va investigar Laiglesia i Jiménez el 2001? El jutge que instruïa el cas va decidir que la mort d’Helena era una cosa de dones. I, malgrat que Laiglesia i Jiménez s’havien contradit en les seves declaracions, Don Horacio –així es deia el jutge d’instrucció– només es va centrar en Montse Careta [que es va suïcidar a la presó quatre mesos després de l’assassinat de l’Helena] i Ana Echigabel. I no era una «cosa de dones»... Va ser una cosa d’homes. Un feminicidi. Van ser uns mascles que van matar una dona perquè ells eren tios. Llavors ni tan sols teníem aquesta paraula: feminicidi. ¿Montse Careta també és una víctima? Segur que la Muntsa és una víctima. Però ¿és completament innocent? La seva família creu que ho és. Nosaltres sempre hem cregut que hi va estar implicada. Les proves ho indiquen. Només aclarir com va morir l’Helena ens dirà si la Muntsa és completament innocent... si va actuar involuntàriament, o sotmesa [per Santi Laiglesia]. Aquest divendres declara Xavi Jiménez perquè se’l considera autor dels anònims que va rebre l’Helena abans del crim... Som al bon camí. Però durant els últims 20 anys això ha sigut unes muntanyes russes. Hem estat ben encaminats en altres ocasions i ens han barrat el pas. No sabem fins on ens deixaran arribar ara. I fixa’t que utilitzo l’expressió «no sabem fins on ens deixaran arribar». No té sentit. No hauríem de ser nosaltres els qui estiguem empenyent cap a la resolució del crim, les autoritats haurien de ser les primeres interessades a fer-ho. Tractant-se d’un feminicidi encara més. ¿La justícia ha sigut un mur contra el qual fa anys que xoquen? El 2005, quan van arxivar el cas, vam entendre que, si continuàvem insistint-hi, ens faríem mal. El meu pare va tenir la iniciativa de donar la volta a aquesta història i centrar-nos a recordar l’Helena en positiu. Vam crear l’Associació Helena Jubany i també un premi literari amb l’objectiu de mantenir viu el seu record i fer créixer la seva passió per la literatura. Això és el que ens ha ajudat. Però fa 20 anys que esperen, no deu haver estat fàcil continuar amb la vostra vida sense aclarir la mort de l’Helena... No ho ha sigut des del principi: la meva germana va ser assassinada 10 dies abans que nasqués la meva filla. I l’Helena tenia moltes ganes de ser tieta. Ja es va barrejar tot des del principi: un còctel molt dur. A nivell emocional és el més bèstia que et pot passar: vida i mort. ¿Com es digereix que els que van atacar la seva germana segueixin al carrer? Que estiguin o no a la presó no ens tornarà l’Helena. Ho vivim així. Suposo que hem mamat aquesta manera de ser. Ens ho han inculcat els meus pares: no ser venjatius. Només volem justícia, i saber què van fer amb l’Helena, per tancar el dol. Ho dic sobretot pensant en els meus pares. No vull que morin sense saber què va passar amb la seva filla. ¿No hi ha cap set de venjança? Fa anys van arribar a oferir-nos sicaris gratis per ajustar comptes al marge de la llei i no vam voler saber res d’ells. Perquè no, nosaltres el que perseguim és la veritat, acomiadar l’Helena sentint-nos a prop d’ella en els seus últims dies. ¿Creu que ara els que saben què va passar parlaran? Els responsables directes de la seva mort crec que no parlaran. Els còmplices, per humanitat, haurien de fer-ho. Per a Macià i Sanllehí el cas ja ha prescrit, no els passarà res si parlen. No sé quina fidelitat els deuen a Laiglesia i a Jiménez. Però per humanitat, haurien d’explicar el que sàpiguen.

El més llegit