Límit al ‘top5’ de l’incivisme a la vora barcelonina del Besòs

«Volem ser on els veïns creuen que hem d’estar». L’intendent Diego Calero de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) defensa amb aquesta idea el dispositiu que ha activat el cos municipal en el marge barceloní del riu Besòs. A les associacions de veïns dels barris de Besòs i Maresme i de La Verneda i La Pau els pregunten mensualment quins són els cinc problemes que més els incomoden. Un ‘top5’ d’incivisme que la comissaria de Sant Martí situa entre les seves prioritats, així ho assevera Calero, i del que després un policia municipal assignat a cada veïnat ret comptes a la següent reunió. «Detalla què s’ha fet al respecte i dona xifres de detencions, identificacions, sancions o avisos que consten en aquest lloc», explica l’intendent Els problemes que continuen alterant la percepció de seguretat d’aquestes llars no són els mateixos que inquieten l’Eixample. Es diria a més que fa molts anys que no ho són. No en va, un dels retrets que més han de sentir els policies d’aquí és que per què a aquest costat de la ciutat han de passar coses que es consideren extingides entre les pomes que va parir Ildefons Cerdà. Un exemple. La zona verda per aparcar, que fa molt temps que està en funcionament a la resta de la ciutat, acaba d’implantar-se en alguns punts d’aquest marge. La seva inexistència havia convertit alguns dels seus aparcaments en llocs en què s’abandonavenvehicles i que alguns toxicòmans, posant un fermall de degradació a l’assumpte, havien convertit en llocs idonis per injectar-se. Però finalment l’Ajuntament ha pintat ratlles verdes sobre l’asfalt i ara molts veïns, després de tota una vida aparcant sense pagar, no veuen clar allò d’haver de desembutxacar per deixar el cotxe. I als vigilants no els està resultant fàcil assegurar-se que ho facin o multar-los sinó ho fan. Entre les tasques de la Guàrdia Urbana a la zona hi ha el de protegir els treballadors municipals de crits i amenaces. Més exemples: ¿A quin altre lloc de Barcelona es registren incidents relacionats amb la presència de gallines en domicilis? ¿O per la instal·lació de piscines sobre les voreres a l’estació d’estiu? Problemes normals No tots els problemes que pateix el Besòs són tan antics ni diuen tantes coses sobre el passat de la ciutat. Molts són actuals, i sí que són compartits amb l’Eixample. A la primera reunió del ‘top5’, la majoria de queixes traslladades per les associacions tenien a veure amb el malestar que provoquen els patinets elèctrics que envaeixen les voreres a tota velocitat, o amb l’ocupació hostil –a ulls d’algunes famílies– de grups de joves d’algunes places, com la de Germans Serra o de la Palmera, o la presència d’excrements de gos sobre la calçada perquè els seus amos no prenen la molèstia de recollir-los. Cada barri té un referent, aquest és l’eix fonamental del model de policia de proximitat que defensa la Urbana des de fa temps, i ell és qui ha d’anotar mensualment el ‘top5’ i aclarir en la reunió següent què s’ha fet. L’absència d’efectius havia provocat que la xifra de patrulles disponibles en algunes franges horàries es reduís a dos. Amb l’arribada dels reforços que ha procurat l’última promoció, que han suposat un increment del 20% a la comissaria, l’intendent Calero afirma que ara poden comprometre’s a què a la franja de la tarda –la més exigent per què també és llavors quan se succeeixen els problemes d’ocupacions de l’espai públic– surtin diàriament «un mínim de cinc patrulles». I últimament, assegura, estan sortint vuit patrulles. Aquest augment és el que ha fet possible que s’activi el dispositiu ‘Franja Besòs Dia Dia’, que a més de preguntar mensualment quines són les seves cinc principals preocupacions, ha permès doblar o fins i tot triplicar la presència policial al carrer. Més patrulles Per a Calero, aquest dispositiu no és un més dels que porten a terme periòdicament en solitari o en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra o la Policia Nacional. És un reforç diari perquè els veïns notin més presència policial i més atenció a les seves queixes, que molt sovint tenen relació amb l’incivisme més que amb problemes greus de delinqüència, que, a més, incumbeixen més directament els cossos autonòmics o estatals. Daniel Limones, president del Col·legi de Criminòlegs, perquè entengui fins a quin punt l’incivisme pot repercutir en la sensació d’inseguretat o fins i tot en el deteriorament objectiu d’una zona, al·ludia recentment a la recorreguda teoria del ‘vidre trencat’. Segons aquest, si es trenca una finestra d’un edifici que està en vista de tots i no s’arregla de seguida, la possibilitat que trenquin la resta de finestres en els dies posteriors es disparen i l’entorn s’esllangueix. No és el que està passant en aquests veïnats, segons Calero, que defensa que l’Ajuntament continua invertint nombrosos recursos perquè s’assembli cada vegada més a l’Eixample. Tot i que no serà senzill, hi ha coses que ja estan canviant i semblava impossible que ho fessin, com la disminució sensible de la venda d’objectes robats en el Mercat del Besòs. Gairebé diàriament, la comissaria envia efectius uniformats i de paisà al mercat i, segons els mateixos comerciants, en les últimes setmanes la presència dels venedors d’objectes robats –sovint dones grans– que s’acosten al recinte comercial per vendre productes com a pernil, colònies o fins i tot electrodomèstics que procedeixen de furts o robatoris ha disminuït dràsticament.

Límit al ‘top5’ de l’incivisme a la vora barcelonina del Besòs

L’intendent Diego Calero detalla un pla per atendre els problemes que més preocupen els veïns dels barris de La Verneda i la Pau i del Besòs i Maresme per acabar amb la sensació de marginalitat que asseguin en aquestes llars al comparar-se amb l’Eixample

El més llegit