El mercat del Besòs va obrir les portes el 1968 amb la missió de garantir el subministrament de productes frescos a una zona de la ciutat en expansió. Durant un bon grapat d’anys, sobre la teulada de l’edifici es muntava, a més, cada dissabte al matí el mercat ambulant a l’aire lliure. Els més antics del lloc, com el peixater a qui anomenen Jack, recorden que la superfície es va convertir també des de l’inici en l’espai escollit per venedors d’objectes robats. I els dies que hi havia mercat ambulant al terrat, l’enrenou es convertia en un entorn ideal per vendre dissimuladament articles que, segons responien si algú s'atrevia a preguntar d’on procedien, «havien caigut del camió». Hi portaven de tot. La seva fama era tan gran que el mercat es va guanyar el sobrenom de ’El Corte Inglés del Besòs’, allò sí que eren xollos, rebaixes de veritat, fins i tot els més pobres podien comprar coses que no haurien pogut pagar al seu preu real. Encara que sí, d’acord, era il·legal.