Diari d’un pederasta: l’entrenador de la Salle anotava com abusava dels seus jugadors

El professor i entrenador de futbol de la Salle Bonanova de Barcelona imputat per agredir sexualment dos menors d’edat va deixar redactat en diverses llibretes manuscrites el «turment interior» que pateix i la distorsió cognitiva que el fa percebre greus conductes pederastes amb menors com si fossin relacions d’amor sanes. Així mateix, va anotar una confessió explícita dels abusos que va patir una de les dues víctimes que el van denunciar la tardor del 2020. Víctor P. (1973, Barcelona), que actualment es troba en llibertat, es va declarar innocent de les dues acusacions. També va negar la seva desviació pedòfila. Aquests quaderns poden ser decisius en els dos judicis que afrontarà en un futur. EL PERIÓDICO ha tingut accés a alguns dels fragments dels manuscrits que han seleccionat els Mossos d’Esquadra. Tots els passatges semblen haver sigut redactats durant viatges que Víctor P. va fer en els anys 2007 i 2008 a ciutats com Kíev (Ucraïna), Rennes o París (França) i Innsbruck (Àustria). Parla compulsivament de jugadors –nens d’entre 10 i 13 anys que entrena o ha entrenat al Club Esportiu Bonanova– de qui ha abusat sexualment o desitja fer-ho. Barreja somnis amb records. Cita un total de set menors diferents: set possibles víctimes. Un d’ells és l’exalumne de l’escola Viaró Global School, la primera de les dues víctimes que l’han denunciat. No hi ha al·lusions al segon denunciant, exalumne de l’escola de La Salle Bonanova, a causa que aquests delictes es van cometre, presumptament, el 2012 i els passatges recollits pertanyen a fets o somiejos ubicats quatre anys abans. ¿Noves víctimes? ¿Noves víctimes?Els Mossos van contactar amb una possible tercera víctima de Víctor P., però aquesta va declarar als agents que no havia patit abusos per part del seu exentrenador. No obstant, fins on ha pogut esbrinar aquest diari, ni els jutges ni els policies han mirat de trobar cap altre dels nens citats a les llibretes i que ara són majors d’edat. Des de la judicatura es remarca que han de ser les presumptes víctimes que facin el pas de denunciar perquè, al no ser menors actualment, els abusos que van patir en la seva infància estan subjectes al règim dels delictes semipúblics, cosa que significa que només són perseguibles si la víctima ho reclama. D’altra banda, fonts policials afirmen que, a l’haver-hi dos casos judicialitzats, els passos que ha de seguir la investigació els ha de dictar el jutge d’instrucció. Així mateix, els dos estaments recorden que el cas de Víctor P. és públic –el va destapar EL PERIÓDICO fa un any– i que si hi hagués més víctimes disposades denunciar el professor ja ho haurien fet. Al cap d’un pederasta En aquests diaris personals Víctor P. s’obre i parla sense embuts de les pulsions pedòfiles que sent cap als menors. Fins i tot distingeix entre nens que diu estimar i menors que només desitja sexualment. Utilitza expressions per descriure l’excitació que sent per alguns que aquest diari considera impublicables. En sentit contrari, relata com de difícil li resulta relacionar-se amb dones adultes. «És un turment interior amb què convisc des de sempre, i més em val canviar a temps (¿és possible cambiar? –es pregunta–) o ser un desgràcies de per vida», afirma en un passatge. En reflexions com aquesta sembla plantejar-se la possibilitat de demanar ajuda professional per reconduir la seva inclinació pedòfila. Actualment hi ha plataformes com Prevensi que ofereixen teràpia especialitzada a persones que pateixen aquesta desviació amb l’objectiu d’evitar que acabin causant un mal irreparable a menors d’edat. El 2008, en canvi, quan Víctor P. escrivia això, no hi havia ajudes d’aquest tipus. Les dues víctimes Víctor P. va estudiar a la Salle Bonanova, escola de la zona alta de Barcelona, en els anys setanta i vuitanta. Obsessionat amb el futbol, va començar a dirigir l’equip de l’escola, el Club Esportiu Bonanova, a principis de l’any 2000. En paral·lel a la feina d’entrenador, va començar a treballar de mestre al Viaró Global School de Sant Cugat (de l’Opus Dei) el 2003. Allà va coincidir amb la primera víctima, que llavors tenia 13 anys i que era fill de pares divorciats. S’hi va acostar oferint-li fitxar per l’equip de futbol. En la seva denúncia, aquesta víctima precisa que Víctor P. es va guanyar la confiança de la seva mare i que va mirar de substituir la figura del seu pare. Així se’l va emportar al pis de la ronda del General Mitre en què residia, on van començar els abusos sexuals: l’obligava a despullar-se i estirar-se al llit, el tocava i es masturbava. En més d’una ocasió, afirma el denunciant, Víctor P. va voler anar més lluny i, al rebre la seva negativa, aquest s’enfadava i el ‘castigava’ deixant de parlar-li durant dies. Segons l’exalumne, l’exprofessor també se’l va emportar de viatge en dues ocasions: 15 dies a Romania i a una residència de La Salle. Allà els abusos van ser diaris. Al diari Víctor P. cita sovint aquesta víctima i descriu la relació entre tots dos com si fos una cosa entre dos adults. En un dels passatges, fins i tot somia que tornen a ser parella: «Som al llit, besant-nos, fent l’amor, com en la nostra bona època», diu. Obvia que ell té 33 anys i la víctima, només 13. Víctor P va ser expulsat del Viaró el 2006 perquè la direcció de l’escola va saber que s’emportava el menor a la seva vivenda però no què passava a l’interior del domicili perquè el noi no es va atrevir a revelar-ho. Les amenaces de mort La segona víctima es va creuar amb el Víctor a La Salle. Fill de pares divorciats, una altra vegada, Víctor P. es va acostar a ell a través de la seva mare, una altra vegada. En aquesta ocasió no només es va fer amic de la dona: va entaular una relació sentimental seriosa. El professor es va traslladar a viure amb ells i la nova parella va tenir tres fills, germanastres de la víctima. Aquest segon relat descriu com el sospitós va desplegar sobre el menor un control ferri a partir del 2008. Al complir els 12 anys, el 2010, les agressions sexuals van començar als vestidors on es canviaven després d’ajudar-lo a entrenar el seu equip de futbol base i abans de tornar a la casa que compartien. Molt similars a les de la víctima de Viaró. En aquest cas també van començar les pallisses, constants durant els més de dos anys que va durar l’assetjament, per dissuadir el menor de revelar quin secret amagava. El denunciant detalla que va ser amenaçat o colpejat amb un ganivet de cuina, amb unes tisores o amb una maça medieval, entre altres armes. I que Víctor P. li va reiterar en diverses ocasions que el «mataria». Dos jutjats diferents investiguen separadament les dues denúncies. Les llibretes manuscrites, que recullen la confessió que va patir la primera víctima, formen part de la causa de la segona víctima, la que instrueix el Jutjat número 6 de Barcelona, perquè les va entregar l’exdona de Víctor P., mare de l’alumne de La Salle. Aquest diari ha mirat sense èxit d’obtenir la versió de la defensa de l’acusat, que ja ha sigut processat pels abusos de l’últim noi.

Diari d’un pederasta: l’entrenador de la Salle anotava com abusava dels seus jugadors

Als manuscrits apareixen almenys set noms de possibles víctimes, indicis encara no investigats

El més llegit