Al matí esmorzes en un bar de l’Eixample que pertanyia a un matrimoni gallec i ara funciona gràcies a una dona xinesa que fa en solitari la mateixa feina que abans requeria l’esforç de dues persones. Al migdia la jove de les Filipines que t’arregla les ungles en un centre d’estètica de Sants t’explica que ella, malgrat els seus 20 i pocs anys, ja té dos fills que no veu perquè continuen residint al seu país d’origen. A la tarda veuràs com continuen les reformes del teu futur pis a les Corts i trobes treballadors de Bangladesh dormint a terra. I per veure la pròrroga de l’Itàlia-Anglaterra baixes a comprar un parell de llaunes de cervesa al sempreobert de Gràcia que segueix obert un diumenge a les onze de la nit i qui te les ven és un pakistanès que seguirà allà l’endemà, dilluns, quan passis davant el negoci a les nou del matí. Sense sortir de Barcelona, i sense saber-ho –o sense voler-ho saber­–, els teus diners poden haver acabat a la butxaca d’organitzacions que, en el millor dels casos, vulneren els drets dels treballadors. I en el pitjor, trafiquen amb éssers humans.