El pare de la nena assassinada a Sant Joan Despí: «Perdona’m, ho hauria donat tot per protegir-te»

El Sergio, el pare de la menor assassinada el 31 de maig passat per la seva mare a Sant Joan Despí, ha escrit aquesta carta, el contingut de la qual pot llegir-se íntegrament a continuació, per acomiadar públicament la seva filla, demanar una reflexió a les autoritats sobre el fred acompanyament institucional que han brindat a la seva família –l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat rectifica aquesta tarda amb un minut de silenci– i desmarcar-se de qualsevol interès polític que pretengui utilitzar la mort de la Yaiza. «L’Anna, l’Olivia, la tristesa que ha provocat la vostra mort. Des de casa creuava els dits com segur que feien milions de persones desitjant que aquest monstre no hagués arribat a fer el que lamentablement es va confirmar la setmana passada. Ningú i molt menys un pare pot creure’s en el dret de poder decidir quan acaba la vida de les seves filles. Els nens haurien de ser feliços. La infància hauria de ser sagrada. Però el masclisme no ho entén i fins i tot utilitza les persones més innocents que existeixen per fer mal a les mares. És una xacra que hem de continuar combatent com a societat. Sense relaxar-nos. Fins a aconseguir erradicar-lo. Fins que totes les dones, fins que tots els nens puguin sentir-se segurs. Beatriz, et vull expressar tot el meu recolzament i solidaritat. Tant de bo algun dia sigui prou fort per poder ajudar-te si creus que et puc ser d’alguna ajuda. Puc imaginar el terrible dolor que sents ara mateix. Jo també vaig perdre una filla el 31 de maig passat. La seva mare no va mostrar cap respecte per la vida de la Yaiza i se la va emportar amb l’únic objectiu de fer-me mal. Me n’ha ha fet, sens dubte. Mai havia sentit tant dolor. No crec que deixi de sentir-lo. No li va importar que només tingués 4 anys i tota la vida per endavant. Encara havia d’aprendre a nedar sense braçals o a muntar en bicicleta sense les rodetes. Havia de bufar tantes espelmes d’aniversari. Ella també és un monstre. Tots ho són. Ara em pregunto com no vaig poder veure-ho. Em diuen que assumeixi que no hi havia res que jo hauria pogut fer per evitar-ho. Però jo no puc deixar de pensar que li he fallat a la meva filla. Perdona’m, carinyo, ho hauria donat tot per protegir-te de qualsevol perill. Els últims dies m’he sentit acompanyat per família, amics i veïns. Avui el seu poble la recordarà en un minut de silenci. Han passat gairebé tres setmanes. Hauria preferit que fos abans, tot i que l’ajuntament s’ha mostrat sempre pròxim. Hauria preferit també que la resta d’institucions haguessin condemnat unànimement el crim. Moltes van optar per no fer-ho. No és la meva intenció retreure-li res a ningú perquè suposo que no sentien que fos necessari. Sí que vull fer una reflexió pública sobre això. M’agradaria que es recordés que la víctima és ella. Es deia Yaiza i tenia 4 anys. Que s’oblidin de mi. Fins i tot que s’oblidin del monstre, que espero que passi comptes amb la justícia. Que pensin en ella, la Yaiza. Fujo de lectures polítiques de cap tipus. Si algú vol utilitzar els nens per fer-les tindrà tot el meu menyspreu. Tant de bo no li torni a passar mai a ningú. Que cap altra nena pateixi en mans del seu pare o de la seva mare. I que cap altra víctima caigui en l’oblit. Avui el poble acomiadarà la Yaiza i, per acabar, m’agradaria fer una petició als mitjans de comunicació que estiguin interessats a reflectir-ho. Si algun necessités fotos o vídeos, sisplau, evitin els primers plans i les imatges incòmodes. La meva vida per tornar a fer un puzle al teu costat. T’estimo i t’estimaré sempre. Sergio, pare de la Yaiza»

El més llegit