Pla d’acció dels Mossos d’Esquadra contra l’auge d’estafes

El delicte d’estafa és el segon més denunciat a Catalunya, segons les dades dels Mossos d’Esquadra. Anualment són 80.000 els ciutadans que acudeixen a alguna comissaria de la policia autonòmica per comunicar que han sigut enganyats. Al cos hi ha una Unitat Central d’Estafes que depèn de l’Àrea Central de Delictes Econòmics, a càrrec del subinspector Jose Merino. «Aquest 2020 han tornat a créixer entre un 3% i un 4% amb relació al 2019, es manté una tendència creixent d’un delicte que només és superat, en freqüència, pel dels furts», explica en declaracions a EL PERIÓDICO. Els Mossos van crear a l’estiu un pla d’acció específic per a les estafes que, segons Merino, pretén replantejar l’estratègia policial per combatre una amenaça de cada vegada més envergadura per al ciutadà, introduir canvis en el sistema informàtic de la policia catalana, ajudar a conscienciar sobre la importància de la prevenció i millorar l’intercanvi d’informació dins del cos en matèria d’aquest delicte. «Com a policia tenim un problema amb les estafes perquè la denúncia més freqüent que rebem és la d’un ciutadà que acudeix mostrant un extracte bancari i assegurant que no reconeix un dels moviments i per nosaltres resulta molt complicat descobrir de quina manera els estafadors han aconseguit que ho fes», admet. El subinspector Merino demana als ciutadans que estiguin atents davant correus electrònics o SMS que arriben d’origen desconegut. L’última i perillosa estafa l’ha portat a terme un grup criminal que enviava missatges als telèfons mòbils fingint procedir de l’empresa FedEx. L’SMS incloïa un link de descàrrega d’una programa per seguir la ruta d’un suposat paquet que la víctima estava a punt de rebre. Al apretar l’enllaç, es descarregava un virus troià que permetia als estafadors «monitoritzar l’activitat del mòbil» i accedir a les aplicacions bancàries per ordenar transferències. Una invasió salvatge de la intimitat que succeïa sense que la víctima se n’adonés. A causa que l’entorn virtual ocupa una porció cada vegada més gran en la vida de les persones, les estafes que es gesten gràcies a internet són ja gairebé el 70% de les que es denuncien anualment. A la nuclear estafa de l’estampeta està resumit el paradigma de moltes estafes. Aquesta consistia que un home que es feia passar per tonto mostrava de forma ostentosa un feix de bitllets fingint que ell creia que eren estampetes. Un còmplice s’acostava a la víctima i li proposava comprar totes les estampetes al tonto. La víctima descobria finalment que el feix de bitllets eren trossos de paper i que el tonto havia sigut ell. No totes les estafes funcionen així però aquesta lògica abunda en molts dels enganys: l’afany de la víctima per voler guanyar diners de manera ràpida i fàcil. Els hams que els estafadors llancen són del més variat i el subinsector Merino crida a mantenir la guàrdia alta davant qualsevol negoci que prometi alts rendiments i que, sovint, se sustenta sobre notícies falses que mostren rostres coneguts que s’han enriquit amb aquestes suposades inversions. Estafes sentimentals Les estafes sentimentals com les que protagonitzava Francisco Gómez Manzanares –la trajectòria del qual recull el llibre ’El Estafador’ (Editorial Península), una investigació nascuda en aquest diari– o Milvio Lamacchia, l’home que ha destrossat a una família de Barcelona, no són les més freqüents ja que les ciberestafes són cada vegada més proporcionalment. No obstant, els impostors que sedueixen dones per arruïnar-les econòmicament i emocionalment responen a un patró que, amb major o menor intensitat, continua vigent i que gràcies a les aplicacions de cites compta ara amb més facilitats per actuar. De vegades ho fan cara a cara, mostrant una sang freda difícil d’explicar, i de vegades des de la distància, a través de les anomenades ‘cartes nigerianes’, que envien a través de les xarxes socials falsos metges, militars o cooperants en països en conflicte per entaular una suposada relació a distància d’amistat o sentimental i acabar demanant ajuda econòmica per escapar-se i reunir-se amb la víctima. Aquests estafadors que enganyen a través de la seducció deixen ferides emocionals molt més grans que les pèrdues econòmiques.

Pla d’acció dels Mossos d’Esquadra contra l’auge d’estafes

Els grups criminals que enreden a la xarxa protagonitzen gairebé tots els delictes però els que actuen cara a cara infligeixen les ferides més doloroses

El més llegit